divendres, 30 de novembre de 2007

ALBARRACIN I TERUEL

Albarracín. A 29 km de Teruel capital trobem aquesta impressionant ciutat amurallada, declarada Monument Nacional. Compta amb set esglésies i dos castells (un d'ells en restauració). Val la pena pujar fins dalt del castell de l'Andador per apreciar la magnífica vista sobre el poble, oferint un magnífic equilibri entre natura, vegetació i arquitectura. Si encara es disposa de temps es poden recòrrer altres carreteres de la comarca per apreciar les belleses naturals de la serralada.








Teruel.

Teruel capital, creuament de camins i cultures, va ser declarada al 1986 Patrimoni Artístic de la Humanitat per la UNESCO degut al conjunt format pels seus grans monuments mudéjars. Val la pena dedicar-hi al menys un matí per visitar la Catedral de Santa María de Mediavilla (3€ visita guiada), la torre de San Martín, la torre de San Salvador (3€), la torre de San Pedro, el Mausoleu dels Amants (2€), l'escalinata neomudéjar, l'Aqueducte de los Arcos, i tot el nucli històric de la ciutat en general. Per menjar bé de preu una bona alternativa és el restaurant Ambeles.







.

dilluns, 26 de novembre de 2007

INFORME DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Catalunya es troba a la cua de totes les comunitats autònomes i dels països europeus en qualitat del seu sistema educatiu, ja que registra els índexs més baixos de taxa de graduació i els més alts d'abandonament escolar prematur, que a més han empitjorat de manera considerable en els últims 5 anys.

Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l'informe sobre l'estat de l'educació a Catalunya 2006-2007 elaborat per la Fundació Jaume Bofill, que alerta sobre una realitat que els autors qualifiquen d'"alarmant" i de la qual responsabilitzen no només l'escàs finançament de l'administració, sinó també empresaris, sindicats, docents i famílies.

Un dels índexs educatius més preocupants és el que fa referència a l'abandonament prematur dels estudis de la població d'entre 18 i 24 anys, que és del 34,1% (un de cada tres estudiants), cosa que suposa el triple de l'objectiu europeu per a l'any 2010, fixat en el 10%, i està cinc punts per sobre de la taxa de l'any 2000.

L'abandonament prematur és molt superior a la mitjana d'Espanya (30,8%), i duplica els nivells del País Basc (13,9%) i Navarra (17,2%). Balears, Andalusia, Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa presenten una situació pitjor i, en el marc europeu, només obtenen pitjors resultats Malta i Portugal.

Evolució negativa

Catalunya se situa també lluny de la mitjana en el nivell de formació de la població jove, ja que només un 60,3% dels joves de 20 a 24 anys ha superat l'educació secundària postobligatòria, davant el 61,3% d'Espanya, i està a 15 punts de distància de la UE, quan l'objectiu per al 2010 és el 85%. Els responsables de l'informe han alertat també sobre el fet que aquest indicador hagi evolucionat de manera negativa en els últims cinc anys, ja que el 2000 els joves que superaven la secundària postobligatòria era del 68,1%, vuit punts més.

També ha creat alarma la taxa de graduats, en què Catalunya es troba la segona per la cua d'Espanya --només per davant de Canàries-- amb un 69,6%, sis punts per sota de la mitjana espanyola (75,3%), i lluny de les taxes més altes del País Basc i Navarra, totes dues amb el 84,4%.

L'informe posa al descobert una aparent contradicció com és que Catalunya compti amb les taxes més altes de promoció d'alumnes a Primària mentre que registra la segona taxa més alta de repetició en quart curs d'ESO. Un dels coordinadors de l'estudi, Ferran Ferrer, ha afirmat que aquest fet només s'entén perquè a Primària es tendeix a "amagar" la realitat del fracàs escolar que aflora després a Secundària.

Ocupacions sense qualificació

Els experts asseguren que l'arribada de molts joves immigrants amb un nivell d'estudis baix i que no segueixen estudis ha generat un impacte negatiu, encara que també adverteixen que un factor és l'oferta de llocs de treball per als quals no es necessita qualificació. L'informe responsabilitza d'aquesta situació un sistema educatiu que no és capaç de retenir l'alumnat més desorientat i en el qual l'Administració inverteix poc, ja que el 2005 la inversió per estudiant era de 3.500 euros davant els 5.000 del País Basc.

A tall de conclusió, l'informe assegura que el dret a una educació de qualitat per a tots encara s'ha d'aconseguir en un sistema a més afectat per una forta dualització entre els sectors públic i privat subvencionat.

Catalunya registra els índexs més baixos de graduació i els més alts d'abandonament escolar prematur.

diumenge, 25 de novembre de 2007

SOh!terrament

Les jornades d’informació i debat que se celebraran el 30 de novembre, l'1 i el 2 de desembre tenen com a finalitat ampliar la participació a d'altres perfils de la ciutat, tenir en compte ciutadans i ciutadanes no necessàriament associats que puguin aportar una altra visió al procés. La participació en aquestes jornades és essencial, és una oportunitat que no podem desaprofitar.

Previsió del calendari del soterrament

2007 - 2008
Disseny del procés participatiu i conveni marc de participació
Redacció del projecte d’urbanització
Modificació del PGM
Licitació i adjudicació d’obres per part del Ministeri de Foment

2009-2012
Execució de les obres del soterrament

2012-2013
Execució de les obres d’urbanització de la superfície i implantació del tramvia al nucli urbà

dimarts, 20 de novembre de 2007

25è aniversari de la XARXA a Sant Feliu

Festa 25 anys

Diumenge, 25 de Novembre, des de les 10h.i fins les 14h.


La Xarxa és una fundació d'espectacle infantil i juvenil.

El seu objectiu és oferir-vos una programació d'espectacles de qualitat, continuada, estable
i en català.

A Sant Feliu hi ha un grup de voluntaris que s'ocupa d'organitzar el cicle.(molt bé,per cert)

Felicitats xarxeros i xarxeras!
...

divendres, 16 de novembre de 2007

16 de noviembre: Día Internacional de la Tolerancia



El colegio constituye uno de los principales agentes socializadores del niño y de la niña, por ello debe hacer especial hincapié en fomentar en ellos actitudes de aceptación y respeto.


La base de la tolerancia es el respeto por las diferencias.


Es necesario demostrar a niños y niñas que gracias a estas diferencias poseemos un tesoro de incalculable valor.


Se les debe enseñar cómo expresar sus opiniones, deseos y sentimientos utilizando la razón y no la violencia, del mismo modo que deben aprender a escuchar y respetar las opiniones de los demás, aunque éstas sean diferentes a las suyas.


El Día Internacional para la Tolerancia puede ser un día perfecto para comenzar a perseguir tan deseado objetivo, a pesar de que este cúmulo de intenciones requeriría no sólo la ejecución de una actividad, ni siquiera una formación continua a lo largo de un curso escolar, sino toda una vida.

...



La idea de que es posible el entendimiento entre los pueblos y de que el otro, por diferente que sea, será respetado y aceptado.



La idea que és possible l'enteniment entre els pobles i que l'altre, per diferent que sigui, serà respectat i acceptat.



A idea de que é posible o entendemento entre os pobos e de que o outro, por diferente que sexa, será respectado e aceptado.



فكرة ان هناك فرصا للتفاهم بين الشعوب وغيرها ، وهو يختلف ، سيكون موضع احترام وقبول.



The idea of that is possible the understanding between the peoples and of that other one, for different that is, will be respected and accepted.



想法, 理解在鎮之間是可能的並且哪些其他, 由不同它是, 將被尊敬和將被讚成。



町間の理解がどれの可能であり、である別によって他、という考えは、尊重され、受け入れられる。



L'idée de ce que la compréhension est possible entre les peuples et de que l'autre, par différent qui est, sera respecté et accepté.



Die Idee, daß das Verständnis zwischen den Städten möglich ist und von welchem das andere, durch unterschiedliches, das es ist, wird respektiert und angenommen.



Будет уважаться и приниматься идея что вникание между городками по возможности и другое, по-разному которое оно.



Η ιδεα οτι υπαρχουν ευκαιριες για την κατανοηση μεταξυ των λαων και την αλλη, η οποια ειναι διαφορετικη, θα ειναι σεβαστο και αποδεκτο.


dijous, 15 de novembre de 2007

Aquest divendres, a les 22h, podeu assistir a una nova sessió de cinefòrum al CineBaix, amb la projecció de la pel·lícula Mataharis, dirigida per Icíar Bollaín i protagonitzada per Najwa Nimri, María Vázquez, i Núria González.

Interpreten tres dones, detectius privats, que també fan la compra, canvien bolquers i s’esforcen en mantenir la seva parella.

Mentre treballen desvetllant secrets aliens, les tres descobriran que hi ha mentides pròpies que no han sabut veure, i també veritats que és millor no revelar.

La projecció de Mataharis anirà seguida d’un col·loqui al voltant de la conciliació de la vida laboral amb la personal, conduït per Sònia Guerra, de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona.
...







dimecres, 14 de novembre de 2007

SORTIDA RECOMANADA PER A AQUEST CAP DE SETMANA







Cardona està situada al bell mig de la Catalunya Central.


Exerceix la capitalitat històrica de l'àrea territorial i comercial definida entorn de la conca central del Cardener, a l'extrem ponentí de l'actual comarca del Bages i a tocar de les del Berguedà i el Solsonès.


Amb uns orígens que es remunten a l'explotació que l'home ha fet de la sal al llarg del temps, Cardona resta conformada per un trinomi excepcional: els afloraments minerals del salí, el seu castell i el centre històric de la vila.


L'estada a la població ens permetrà gaudir d'un ampli ventall de recursos patrimonials en l'àmbit de la natura i de la cultura.


En la visita a Cardona podrem constatar la interrelació mil·lenària establerta entre l'home i la sal.


Els punts d'interès són el Castell de Cardona, la Col·legiata de Sant Vicenç, la Muntanya de Sal, el Museu de Sal de Josep Arnau, el Centre Cardona Medieval, la Plaça de la Fira, l'escultura de Borrell II, la Capella de Santa Eulàlia, la Plaça del Mercat, l'església de Sant Miquel, l'edifici "Els Catòlics", el Portal de Graells, la Torre de Meer, la Torre del Botxí, el Pont del Diable, i el riu Aigua d'Ora.









© Palau Robert - Centre d'Informació de Catalunya

divendres, 9 de novembre de 2007

Recomanacions per evitar les intoxicacions pel consum de bolets tòxics

L'interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten.

A Catalunya es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un interès gastronòmic considerable i d'altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals.

Aproximadament hi ha un centenar de bolets tòxics, la majoria molt coneguts, però no es pot assegurar mai que ja està tot descobert; al llarg de la història hem vist com es demostrava que bolets molt apreciats passaven a considerar-se tòxics.

S'han de mantenir les precaucions amb el bolet Tricholoma equestre, conegut amb el nom de verderol, groguet o pixaconill, segons la contrada, en castellà seta de los caballeros.

Aquest bolet, que és freqüent en els boscos de pins de Catalunya i és considerat habitualment com a comestible, pot resultar perillós per a la salut si es consumeix repetidament en un període de temps relativament curt.

Fins que no es disposi de més dades científiques, hem de continuar recomanant no consumir aquest tipus de bolet.


dijous, 8 de novembre de 2007

Recordatori

Recordeu que demà,9 de Novembre, es descomptarà del vostre compte l´import del material d´aquest curs.

Café con los vecinos

Por fin encontré la oportunidad para tomar el café que me habían ofrecido mis vecinos de rellano. Son padres desde hace tres años y se preocupan por Litang ―su preciosa hija de origen chino y ojos negros. Al ver mi buzón cargado de libros se enteraron de que soy investigador sobre la escritura y les faltó tiempo para invitarme. Después de mencionar alguna novedad del barrio, atacamos el asunto:

—Leí que hay muchas más posibilidades de que un niño sea un buen lector si de pequeño sus padres le cuentan cuentos, si le leen en voz alta en la cama —dijo Miguel, el padre—, pero no creo que también tengamos que ayudarle a escribir, ¿cierto? Eso lo hace la escuela: es allí dónde aprenden a escribir, dónde se enseña el abecedario.

—No se puede hacer nada hasta que la niña sepa las letras —confirmó Montse, la mujer. Ambos hablaban con convicción.

—¡No es tan simple! —repliqué―. Podéis hacer muchas cosas. Escribir requiere mucho más que anotar las letras, que redactar. Hay que reconocer los diferentes textos: una carta, un cuento, una receta... Hay que saber para qué sirven, cuándo se usan, cómo; hay que aprender a ser “autor”... Empezamos a aprender a escribir mucho antes de copiar la primera letra. Litang puede empezar “a escribir” antes de que le enseñen “las letras”, si la ayudáis, antes de que sepa redactar.

―Del mismo modo que le leéis cuentos en la cama, antes de acostarse, podéis ayudarle a escribir, aunque todavía no pueda trazar letras ―aclaré―. Podéis ponerle título a sus dibujos. Le preguntáis: “¿cómo se titula?” y escribís el título por ella. También podéis anotar su nombre en sus libros, en su incipiente biblioteca. Lo podéis hacer siempre ante ella, contándole lo que hacéis y mostrándoselo. Podéis escribir alguna dedicatoria para los regalos que haga a sus amigos... Siempre sugiriéndoselo a ella y esperando su aceptación y sus palabras... o negociando con ella lo que pueda ser más adecuado.

―¿Sería como ser su “escriba”? ―preguntó Montse.

―Exacto ―asentí―. Primero le podéis descubrir los diferentes discursos que rodean su mundo. Mostradle lo que se puede conseguir con cada uno. Mientras no sepa, anotad las letras por ella. Así empezará a ser “autora” antes de aprender a escribir.

—Sí, y hay que vigilar que no haga faltas de ortografía... ¡Sería fatal! ¿no? Luego no hay forma de corregirlas —saltó Miguel.

—¿De dónde has sacado esto?... —me reí. ¡Es una teoría conductista del año de la catapún! Las faltas no son ni malas ni buenas... forman parte del proceso de aprendizaje. Indican que hay algo que todavía no se ha asimilado. ¡No quedan fosilizadas! —me miraron con sorpresa—. Mira, yo pondría el énfasis en otras cosas: sugeriría a Litang que anotara sus pensamientos, sus vivencias, que las dibujara... La animaría a escribir diarios personales, recuerdos de viajes, poemas, postales, comentarios de fotos...

—¿Me estás diciendo que no tengo que corregirlas? —Miguel seguía incrédulo.

—Bueno ―razonó Montse―, le podemos explicar lo que nos pregunte, ¿no? Lo que surja. Es cierto que si solo prestamos atención a la ortografía, la niña acabará pensando que es lo único importante.

―¡Y se aburrirá como una ostra! ―salté―. Es más sensato potenciar lo creativo: imaginar historias fantásticas, contar secretos a un diario íntimo, comunicarse con los amigos lejanos, desmenuzar los sentimientos confusos... ¡Que Litang explore todo eso! Creo que así tendrá más posibilidades de engancharse a escribir.

Miguel y Montse seguían con atención:

―Es muy importante transmitir valores positivos. Crear un ambiente propicio para escribir: buscar situaciones para comunicar, encontrar lectores auténticos que lean sus escritos, experimentar con diferentes textos, guardar todos los escritos, incluso algún borrador, usar diccionarios y enciclopedias escolares...

―¿Por qué tenemos que guardar los borradores? ―me cortó Miguel.

―Para desarrollar las prácticas de planificación y revisión. Escribir no es como conversar; no improvisamos. Al escribir, pensamos antes en nuestro lector, buscamos ideas, las ordenamos, hacemos un borrador, lo revisamos, etcétera. Escribir no consiste en completar “hojas en blanco”, ni en poner el punto al final. Hay que releer y revisar los borradores varias veces. Los niños deben darse cuenta de ello. Es conveniente guiarlos a lo largo del proceso de escritura.

―O sea, que tenemos que guardar los escritos de Litang, como si fueran dibujos ―dijo Montse acercándome la bandeja de los bizcochos.

Miguel cambió de tema:

—Oye, ¿y qué hacemos con el ordenador?, ¿con Internet? ¿Dejamos que la niña lo utilice?, ¿no se debe aprender primero a escribir con lápiz?

―Fíjate ―respondí―, Litang ya es una “nativa” de Internet. Nació después de Internet. ¿Tenéis ordenador en casa? ―Miguel y Montse asintieron― Pues para ella es lo más natural... Somos nosotros los “inmigrantes”, más o menos adaptados...

―¡Yo me siento más bien “exiliada”! ―interrumpió Montse provocando nuestras carcajadas.

―No hay problema para escribir con el ordenador ―continué―. Tampoco con el móvil. Mis ahijados de 7 y 9 años me envían correos. Es bueno que Litang aprenda a enviar mensajes a sus amigos, a escribir correos a los parientes, a chatear con los amigos, a participar en los foros. Hay que aprovechar el día a día familiar para enseñar a vivir en Internet: dejar un recado con un correo, hacer una consulta en un foro...

―Pero se escribe fatal, en Internet, con errores, simplificaciones... ―afirmó Miguel.

―Veamos. Es absurdo prohibir a nuestros hijos que lean o escriban con las tecnologías de su época. ¡Que decepción!, si les obligamos a escribir con lápiz, si no pueden hacer su blog, visitar la web o el foro de su grupo preferido. ¡Así leen y escriben hoy ellos! Me parece más inteligente animarles a usar estas tecnologías, pero enseñarles también a hacerlo de manera crítica. Eso es mucho más emocionante. ¡Y mucho más difícil! Nos exige más responsabilidades.

―Pero, ¿cómo? ―insistió Miguel.

―Bueno, hay que aprender que cada texto tiene sus reglas: enviamos mensajes de móvil sin tildes y con abreviaciones, porque es más rápido y económico. Pero no escribimos así una postal ni un examen. Nuestros lectores pensarían que somos ignorantes. Hay que aprender a distinguir entre textos y lectores diferentes. No podemos presentarnos con vaqueros a una boda, ni gritar en un juicio, ni escribir en una instancia como si estuviéramos chateando con los amigos...

De golpe se oyó el ruido de la cerradura. Se abrió la puerta y entró Litang saltando de alegría, delante de su abuela. Y empezamos a hablar de otras cosas... Dos años después —ayer—, coincidí con Montse en el rellano y me mostró esta carta:

—Mira lo que Litang quiere regalar a su canguro. La ha escrito ella... ¡Solo tiene cuatro años! Yo le compré el papel y el sobre y la dejé escribiendo sola. ¿Y sabes lo más gracioso? Cuando ya había terminado, se me acercó y me preguntó: “Mamá, ¿qué dice la carta?”

—Sí, solo puede escribir su nombre, pero ya sabe para qué sirve una carta y cuáles son los roles del autor y del lector. ¡No está mal!

Daniel Cassany y Cristina Aliaga.
Ed. Centro Internacional del Libro Infantil y Juvenil.

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!