dimecres, 23 de gener de 2008

Màgiacadabra


Centre Parroquial - Diumenge, 27 de gener 12:00h

L'espectacle Màgiacadabra permet comprovar a tothom qui ho desitgi com tan sols amb unes senzilles paraules màgiques és possible fer els jocs de mans més sorprenents. En Mag Lari transporta al Món de la Màgia a grans i petits, a pares i fills, sempre ajudat dels nens i nenes que són els seus partenaires improvitzats. La màgia visual/musical s'alterna amb la de participació en un espectacle brillant, dinàmic i ple de ritme.

...

La Xarxa és una fundació privada sense ànim de lucre formada per un moviment de voluntaris d'arreu de Catalunya unit per organitzar espectacles per a nois i noies amb l'objectiu de promoure la formació de nous públics per a les arts escèniques i contribuir a la seva formació personal i cívica.

dijous, 10 de gener de 2008

Sr. Vázquez,això és una vergonya !!

En el col·legi,estarem així sinó es fan les reformes i millores promeses per l'actual alcalde,el Sr Vázquez del PSC,amb el suport dels partits CiU i ERC.

No hi ha lloc per a 2 línies.

No podem seguir així,Sr. Vázquez,això és una vergonya!!!

dimecres, 9 de gener de 2008

Carnestoltes


Comencem Gener i el Carnestoltes està gairebé aquí! Aquest any és el 2 de Febrer.

El Carnestoltes és música, és color i fantasia.El Carnestoltes també és història i tradició. Una bona història per a contar als nens. Un bon moment perquè els nens surtin al carrer convertits, a través d'una disfressa, en el personatge que ell sempre ha desitjat, durant tot un dia. Tots els nens tenen el dret a divertir-se, a sortir disfressats, per a ballar i participar de la festa més alegre de tot l'any. No t'ho pensis més... som-hi!
Participa a la rua...ens veiem en el col·legi per a preparar les disfresses i per passar-lo bé.




Breve historia del carnaval
A tu hijo, seguramente, le bastará ilusionarse con los disfraces, los colores, los bailes, y los desfiles de carnaval. Pero sería interesante que, si él se despertara para saber algo más, los padres estuvieran preparados para contestarle. ¿Alguna vez te has preguntado porque uno se disfraza durante el carnaval? Pues, aquí tienes algunas respuestas:

Las verdaderas orígenes del Carnaval todavía son una incógnita. No hay como comprobar científicamente dónde y cuándo nació el Carnaval. Los estudios estiman que los primeros cultos que más tarde se denominarían Carnaval fueron realizados años antes de Cristo, en la agricultura, cuando los campesinos se reunían en verano con los rostros enmascarados y los cuerpos totalmente pintados, alrededor de una hoguera, para celebrar la fertilidad y productividad del suelo, bien como alejar los malos espíritus de la cosecha. La primera concentración carnavalesca se localiza en Egipto. La fiesta no era nada más que danza, cánticos, y los participantes usaban máscaras y disfraces como símbolo de la inexistencia de clases sociales. Después la tradición llegó a Grecia. Allá por el siglo VI a. C., existía la costumbre de pasear un barco con ruedas (carrus navalis) donde la gente bailaba todo tipo de danza. En Roma el carro era dedicado a la diosa egipcia Isis, propagando el culto a los celtas y germanos. Las ceremonias tenían un punto en común. Estaban asociadas a fenómenos espirituales, astronómicos y a ciclos naturales, y se manifestaban a través de expresiones como la danza, los cánticos, la sátira, las máscaras, y el desorden. En una sociedad con tantas diferencias sociales, las fiestas suplían la necesidad de libertad para todos. Ricos y pobres se mezclaban durante el carnaval sin reconocerse.
Enseguida, el carnaval llega a Venecia, y de ahí a todo el mundo. Y poco a poco fue moldeando sus características, dependiendo de las costumbres propias de cada país. Pero, por lo general, el carnaval se define a través de máscaras, disfraces, carrozas, desfiles, bailes, etc.


Calendario de Carnaval
La fecha de carnaval varía de un año a otro. Y está marcada en nuestro calendario por la Iglesia Católica que la calcula según la fecha del Domingo de Pascua de Resurrección. Al principio la iglesia era contra el Carnaval. Lo consideraba demasiado permisivo a las emociones, placeres, y deseos de la gente. Para la iglesia, el carnaval representaba el desorden, lo prohibido. Pero aún así, el carnaval seguía, y la iglesia, sintiendo que le era imposible impedir el Carnaval, acabó adoptando oficialmente la fiesta, en 590 d. C. pasando a programar su calendario. El primer miércoles después del carnaval, llamado "miércoles de cenizas", da inicio a la cuaresma, periodo en que se debería abstenerse de todos los tipos de placeres como la carne, el huevo, el sexo, la diversión en general. En razón de eso, el carnaval se calcula en relación con la Semana Santa. Entre el Miércoles de Ceniza y el Domingo de Pascua de Resurrección han de pasar 45 días.


Diversión para los niños
Con disfraces, máscaras, y el maquillaje, puede montar una fiesta de carnaval para tu hijo. Existen temas para aburrirse, desde una caracterización de animales como el gato, la mariposa, el perro, a la transformación en el Conde Drácula, Payaso, Bruja, pasando por personajes como Spider man, Cenicienta, Super man, Los Increíbles, y otros. Es hora de poner la imaginación para trabajar y crear una original fiesta de Carnaval en familia y entre amigos. ¡Adelante!

Manuel Vázquez Montalbán



Palau Robert
Amb Manuel Váquez Montalbán

Exposició oberta al públic de l'1 de novembre de 2007 al 16 de març de 2008
Segona planta de Palau Robert


Moltes i molts han entrat en el món de Vázquez Montalbán o a través de les seves columnes als diaris o per la lectura de les novel·les que l'han fet més famós i més venut, les del detectiu Carvalho.

Vázquez Montalbán ha estat, i és, estudiat, a hores d'ara i en àmbits geogràfics i acadèmics ben distints, des de molts vessants:

El de cronista de l'evolució de Barcelona, la seva ciutat;

El del seu compromís polític, des d'un marxisme potser heterodox i des d'una militància d'home d'esquerres que no combrega, però, amb rodes de molí;

El d'un estudiós i defensor apassionat de la cultura popular, en general, i ben especialment de les manifestacions musicals que han bastit l'educació sentimental "d'un temps, d'un país" marcat per les injustícies bàsiques d'una dictadura ferotge;

Com a viatger que proposa voltes al món que el retornin al seu "sud", que és la infància al barri barceloní del Raval;

De periodista amb registres múltiples (crònica de la vida quotidiana, anàlisi de polítiques internacionals, apassionat pel Barça i pel futbol);

Mestre del periodisme d'humor;

Profeta insubornable contra els mals usos dels poders;

Pedagog a favor dels plaers de tots els sentits;

Renovador de motlles des de molt jove i fins a la seva mort...

...
Biografia

1939. El 14 de juny, neix al carrer de Botella, 11, al barceloní barri del Raval, fill de Rosa Montalbán Pérez, barcelonina, modista d'ofici, filla d'immigrants d'Águilas i de Cartagena, i d'Evaristo Vázquez, gallec. Acabada la guerra, el pare s'exilia a França amb la intenció d'anar-se'n a Mèxic. Quan sap que ha de néixer el seu fill, torna a Barcelona, on és detingut. Pocs dies després del naixement de MVM, el seu pare és condemnat a vint anys i un dia. El nen, als tres anys, coneixerà el seu pare en una visita a la presó Model, separats, pare i fill, per una doble reixa.

1944. Gràcies a un indult, el pare surt de la presó. Els anys següents són d'enormes limitacions econòmiques i socials. El petit Manuel aprèn a llegir amb el seu pare. Al centre San Luis Gonzaga, estudia primària i batxillerat. El preuniversitari, en una acadèmia del carrer d'Ausiàs March, on té com a professor Basilio Losada.

1956. Comença els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Ingressa al Frente de Liberación Popular (FLP). Estudia al mateix temps Periodisme.

1959. Primera detenció, acusat d'activitats polítiques subversives a la universitat. El curs 1959-1960 se'n va a Madrid per a l'últim any de la carrera de Periodisme.

1961. Quan fa cinquè de carrera, es casa amb Anna Sallés, companya d'universitat.
Com abans l'Anna, ingressa al PSUC. Treballa com a periodista a La Solidaridad Nacional i més tard a La Prensa, diaris del Movimiento.

1962. L'Anna i el Manolo són detinguts, jutjats, sotmesos a un consell de guerra i empresonats. Primer, a la Model de Barcelona. Després, Vázquez Montalbán, amb els també universitaris Salvador Clotas, Martí Capdevila i Ferran Fullà, és internat a la presó de Lleida.
Allà comença a escriure el seu primer llibre, Informe sobre la información, per encàrrec del professor Antoni Jutglar i l'editorial Fontanella, així com els seus primers llibres de poemes.

1963. Es beneficia de l'indult subsegüent a la mort del papa Joan XXIII. Dificultats per trobar feina estable. Encàrrecs esporàdics als arxius de l'enciclopèdia Larousse. Durant el curs 1964-1965 es llicencia en Filosofia i Lletres.

1965. Redactor en cap de la revista, de vida efímera, Siglo 20, amb col·laboradors com Nicolás Sartorius, César Alonso de los Ríos i Àngel Abad. La publicació va ser clausurada pel ministre Fraga Iribarne.

1966 El 30 de juliol neix el seu fill Daniel. El nom és un homenatge a la protagonista del poemari Coplas a la muerte de mi tía Daniela. Treballa per a les revistes Hogares Modernos i Decoración.

1969. S'estrena a Triunfo amb la secció "Crónica sentimental de España". Participa activament en la revista, en la qual escriu amb diferents pseudònims.
Publica Recordando a Dardé, la seva primera novel·la.

1970. A l'antologia Nueve novísimos poetas españoles, promoguda per Carlos Barral i J. M. Castellet (que en redacta l'estudi introductori), MVM apareix, destacat, entre els poetes "sèniors".
Col·labora a la revista Cau i treballa a Tele/eXpres, on escriu sobre política internacional a la secció "Del alfiler al elefante".

1972. Imparteix el curs Història de la comunicació social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica Yo maté a Kennedy, relat en què neix, literàriament, el detectiu Pepe Carvalho.

1974. Després d'haver col·laborat a Hermano Lobo, posa en marxa, amb Jaume Perich, Juan Marsé i Forges, la revista d'humor polític Por Favor.
La novel·la Tatuaje perfila més i consagra la figura de Carvalho.

1975. Viatja a Roma per participar en un homenatge a Dolores Ibárruri,
"La Pasionaria".

1977. Al Grupo Z col·labora a Primera Plana. Membre del consell de redacció del
setmanari Arreu i de la revista Taula de Canvi.
Publica L'art de menjar a Catalunya, amb fotos de Jordi Gumí i pròleg de Néstor Luján. La projecció de MVM com a glossador, crític i practicant devot de la cuina anirà creixent fins al final de la seva vida i al llarg de tota la seva obra literària.

1978. S'instal·la amb la família a Vallvidrera.
Forma part de la plantilla de la revista La Calle.

1979. El fet de guanyar el premi Planeta amb la novel·la Los mares del Sur activa la seva projecció literària en altres àmbits culturals i lingüístics. D'aleshores ençà li seran atorgats reconeixements i premis diversos.

1982. Viatja a Bangkok per enllestir la novel·la Los pájaros de Bangkok.

1984. Comença la seva col·laboració a El País.

1987. Mor la seva mare, Rosa, que quinze anys abans havia tingut un atac d'hemiplegia.

1991. Participa activament en els moviments per la pau i del "no a la guerra".

1994. Complicacions coronàries. Li practiquen tres bypass.
Publica Y Dios entró en la Habana.
Viatja a Mèxic per entrevistar-se amb el Subcomandante Marcos.

2000. El 9 de juliol neix el seu nét Daniel. El mes abans, homenatge de la Feria del Libro de Madrid.
Si la seva sempre havia estat una veu crítica amb relació al poder, ara es converteix en el tornaveu de les protestes contra la política de José María Aznar, a qui dedicarà el seu llibre, gairebé pòstum, La aznaridad, i contra la política dels governs dels EUA.

2003. El mes d'octubre, mor a l'aeroport de Bangkok. La seva mort té un extraordinari ressò mediàtic.

...

Palau Robert
Passeig de Gràcia, 107
08008 Barcelona
T. 93 238 80 91
F. 93 238 40 10


Horari
De dilluns a dissabte:
10 a 19 h
Diumenges i festius:
10 a 14.30 h

Com arribar-hi
Metro: línies 3 i 5, estació Diagonal.
Ferrocarrils de la Generalitat: estació Provença.
Autobusos: 6, 7, 15, 17, 22, 24, 28, 33, 34, 68

dilluns, 7 de gener de 2008

¡Reírse es buenísimo!




Es el millor remei per a animar-se, i que no presenta contraindicacions.

I si el riure és bo, gens millor que compartir-lo amb els altres.

Com? Doncs,… què us sembla si comencem contant acudits?

Els acudits estimulen el bon humor i el riure dels nens, a més d'afavorir al seu vocabulari i a la diversió.

Els acudits provoquen bones i grans somriures en els teus fills.

Així que no perdis més temps i conta un acudit al teu fill.

Chistes de mamá y papá para niños

- Papá, papá, la profesora hizo una pregunta y yo fui el único que levantó la mano.
¿Y qué preguntó?
¿Quién no hizo los deberes?

...

-¡Mamá!, ¡mamá!, en el colegio me dicen: "jabón en polvo"
- No te preocupes, Ariel.

...

- Le dice un niño a su madre:
- Mamá, mamá, qué rica está la paella.
Y su madre le contesta:
- Pues repite, hijo.
Y dice el hijo:
- Mamá, mamá, qué rica está la paella.

...

- El niño dice al padre:
- Papá, ¿Cuántos años tiene el gato?
Y dijo el padre:
- 2 años.
Y el niño pregunta:
- ¿Y cuántos tengo yo?
Y dijo el padre:
- 5 años
Y dice el niño:
¿Y por qué el gato tiene bigotes y yo no?

divendres, 4 de gener de 2008

Los Reyes Magos


¿Quiénes son los Reyes Magos?
Sus orígenes son un verdadero misterio. Su rastro nos lleva a la Biblia, al capítulo dos, versículos uno al doce, del Evangelio de San Mateo. En este trecho se narra el camino que hicieron unos Magos del Oriente, guiados por una estrella, hasta llegar a Belén para visitar y ofrecer regalos al recién nacido Jesús. Pero aunque en esas escrituras no se explica de donde proceden, todo indica que vinieron de Babilonia o Persia, donde los magos ejercían una gran influencia.


Melchor, Gaspar y Baltasar
Tampoco hacen mención de cómo eran o cómo se llamaban los reyes. En el siglo XIV, un monje benedictino, doctor de la iglesia, describió a los Reyes Magos en un manuscrito: Melchor era un anciano de blancos cabellos y larga barba; Gaspar, más joven y rubio; y Baltasar, un señor negro. Los identificó como representantes de Europa, Asia y África.

Las escrituras no cuentan qué hacían los reyes. Existen teorías que explican que los Reyes podrían haber sido astrólogos, sacerdotes, o científicos.

Y en cuanto al número de magos, se acepta el de tres, aunque en distintos lugares se suponen que fueron dos, cuatro, y hasta doce, los reyes magos. Del mismo modo, no se sabe cuál ha sido su destino después del encuentro con la familia de Jesús, en Belén.

En cuanto a la estrella que les condujeron a Belén, para muchos científicos no se trataba más que un cometa o meteoro luminoso. Existen muchas teorías que intentan profundizar lo que está escrito en la Biblia, pero lo que sí sabemos es que, con el tiempo, sus majestades los Reyes Magos se convirtieron en unos personajes muy queridos por todos los niños.


Los regalos de reyes
Son los Reyes Magos que, en la madrugada del día 6 de enero de cada año, visitan a las casas donde hayan niños para dejarles regalos, del mismo modo en que hace años llevaron oro, incienso y mirra al niño Jesús.
Según las tradiciones, una de las cosas exigidas por los reyes para que los niños reciban su regalos es que se hayan comportado bien y hayan sido buenos durante el último año. Para los que cumplen esas exigencias, reciben regalos, pero los que no se hayan portado bien los reyes no les traen regalos, sino carbón. Pero como los reyes no son malos, el carbón que les dan es un tipo de carbón dulce, hechos de azúcar, que simboliza la necesidad de que el niño se comporte mejor.


La cabalgata de reyes
Es una de las tradiciones más profundas de la cultura española. La Cabalgada de Reyes es un desfile que sale a las calles de todas las ciudades, envueltas de luces y color, representando el camino que recorrieron los Reyes Magos hasta Belén. Montados en camellos o en carrozas, los reyes salen acompañados de sus pajes quienes regalan caramelos a los niños. Es una noche donde se mezclan la tradición con la fe y la esperanza. Es una noche mágica y de mucha ilusión para los niños. Una noche de adoración a los Reyes y al niño Jesús.


El roscón de reyes
Después de una noche mágica nada mejor que despertar con un sabor dulce en la boca. El roscón de Reyes es el producto estrella del día de reyes, es decir, el 6 de Enero. Mientras los turrones son los protagonistas de los postres navideños, el roscón es el protagonista de la mesa de reyes. El roscón es un tipo de bollo de masa fina con forma de anillo, más o menos redondeado, decorado con trozos de frutas confitadas de muchos colores. Dentro de la masa se suelen esconderse pequeños regalos para quienes, con suerte, come el pedazo donde lo guarda.
Se puede degustar el roscón en el desayuno, como postre después de la comida, en la merienda, y en cualquier momento del día.


La carta a los Reyes Magos
Como cada año, el escribir la carta a los reyes representa mucha ilusión, fantasía, e inocencia de los niños. En ella, los niños cuentan como se han portado, cómo fueron de buenos, hacen su pedido de regalo, y hacen algunos dibujitos. Para hacer llegar la carta a sus majestades, los niños tienen muchos caminos. Se la puede entregar a los pajes de los reyes durante la cabalgata, al correo real montado en muchas tiendas de juguetes, o simplemente dejarla junto a las zapatillas, a la ventana o al pie del árbol de Navidad. Hay niños que piden a que sus padres la sellen y la lleven a Correos, y hay otros que prefieren la rapidez y la comodidad del correo electrónico.
Sea cual sea el camino que habéis elegido, no os olvidéis de dejar algo de comer y de beber a los Reyes y a sus camellos. Algo de dulce o de frutas seguro les hará mucha ilusión.
...

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!