dijous, 28 de febrer de 2008

Carta de una madre



Queridos todos:
Me voy.
Volveré cuando sepáis dónde están guardadas las bolas de naftalina, cuando nuestra casa ya no tenga secretos para ninguno de vosotros, cuando seáis capaces de descifrar los códigos de los botones de la lavadora, cuando logréis reprimir el impulso de llamarme a gritos si se acaba la pasta de dientes o el papel higiénico. Volveré cuando estéis dispuestos a llevar conmigo la corona de reina de la casa. Cuando no me necesitéis más que para compartir.

Ya sé que me echaréis de menos, estoy segura. También yo a vosotros, pero sólo desapareciendo podré rellenar los huecos que vuestro cariño me produce... Sólo podré estar segura de que verdaderamente me queréis cuando no tengáis necesidad de mí para comer o para vestiros o para lavaros o para encontrar las tijeras. Ya no quiero ser la reina de la casa, estoy harta, me he cansado de tan gran responsabilidad y he caído en la cuenta de que si sigo jugando el papel de madre súper no lograré inculcaros más que una mentalidad de súbditos. Y yo os quiero libres y moderadamente suficientes y autónomos.

Ya sé que vuestro comportamiento conmigo no es más que un dejarse llevar por mi rutina; también por eso quiero poner tierra por medio. Si me quedo, seguiré poniéndoos todo al alcance de la mano, jugando mi papel de omnipresente para que me queráis más.

Sí, para que me queráis más. Me he dado cuanta de que todo lo que hago es para que me queráis más, y eso me parece tan peligroso para vosotros como para mí. Es una trampa para todos.

Palabra de honor que no me voy por cansancio, aunque sea una lata dormirse todas las noches pensando en la comida del día siguiente y hacer la compra a salto de mata cuando vienes del trabajo y, a la larga, pesa mucho la manía de ver siempre un velo de polvo en los muebles cuando me siento un rato en el sofá, y la perenne atracción hacia la bayeta y la cera. Pero no es sólo por eso. No. Tampoco me voy porque esté harta de poner la lavadora mientras me desabrocho el abrigo ni porque quiera estar más libre para hacer carrera en mi trabajo. No. Hace ya mucho tiempo que tuve que elegir una perpetua interinidad en mi profesión porque no podía compatibilizar una mayor dedicación mental al trabajo profesional con la lista de la compra. Me voy para enseñaros a compartir, pero sobre todo me voy para ver si aprendo a delegar.

Porque si lo consigo, no volveré nunca más a sentirme culpable cuando no saquéis notas brillantes o cuando se quemen las lentejas o cuando alguno no tenga camisa planchada que ponerse.

La culpa de que sea imprescindible en casa es sólo mía, así que desapareciendo yo por unos días, os daréis cuenta vosotros de que la monarquía doméstica es fácilmente derrocable y quizá yo pueda aprender la humildad necesaria para ser, cuando vuelva, una más entre la plebe.

Cuando encontréis la naftalina no dejéis de avisarme. Seguro que para entonces yo también habré aprendido a no ser tan excesivamente buena. Puede ser que ese día no nos queramos más, pero seguro que nos querremos mejor.
Besos.
Mamá.

Vist en http://sanwalabonso.zoomblog.com,val la pena visitar-lo és la Bitácora Educativa del Col·legi Públic d'Educació Infantil i Primària de Niebla(Huelva).
****************************************************************************

Què hem de dir?
Després de llegir amb responsabilitat aquesta carta i reflexionar, no només per a comprendre les veritats que es conten en ella sinó per a prendre una postura que impliqui canvis en les nostres conductes diàries.

divendres, 22 de febrer de 2008


El refredat i la grip.

El refredat és una malaltia lleu provocada per virus. Causa aquests símptomes: mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos. Acostuma a començar pel nas i per la gola, i després pot baixar als bronquis. Al cap d'uns quants dies es cura sense tractament. Es poden patir entre 2 i 5 refredats per any. Els nens petits en tenen més.

La grip també és una malaltia causada per virus. Apareix com a epidèmia a l'hivern, coincidint amb els mesos de fred. Comença de cop, amb febre alta (39º - 40º C), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en nens). Altres virus poden produir les mateixes molèsties.

Cal que tingueu paciència, que no espereu trobar-vos bé de seguida. No podeu mantenir el ritme de vida habitual. La febre que provoca la grip dura 4-5 dies, i la tos i el cansament poden durar 3 setmanes.


*El contagi és mitjançant les mans i l'aire. Si teniu la grip o conviviu amb algú que la té o que està refredat, seguiu aquests consells:

• Renteu-vos sovint les mans i feu servir mocadors d'un sol ús per mocar-vos i per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu o esternudeu.

• Llenceu els mocadors en una bossa i lligueu-la.

• Ventileu l'habitació on hi ha algú amb la grip, obrint la finestra diverses vegades cada dia.

No hi ha vacunes per al refredat. La vacuna de la grip prevé la grip, però no el refredat. L'efecte de la vacuna de la grip dura un any.

*Descanseu i tingueu cura de la vostra salut. Beveu aigua, sucs, brous o infusions. Si no teniu gana, no cal que mengeu aliments sòlids.

• No hi ha cap medicament que curi la grip ni el refredat, però n'hi ha alguns, com ara el paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap, la febre i les altres molèsties.

• Els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip.

• No és convenient fumar. Pot ser un bon moment per deixar definitivament el tabac.

• Preneu una dutxa o un bany per estovar els mocs. Poseu-vos sovint sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas.

• Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre. Eviteu tossir i gargamellejar si no és per treure mocs: quan tossiu us rasqueu la gola i augmenteu la irritació i la tos.

• Per respirar millor per la nit i aconseguir que no se us assequi tant el coll i això us provoqui tos, podeu posar trossos de ceba crua a la tauleta de nit.

• En el cas de la grip, a més a més, us recomanem repòs. Si heu de faltar a la feina, poseu-vos en contacte amb el vostre centre de salut per tramitar la baixa laboral.

• Sobretot, no deixeu cap tractament que prengueu habitualment quan tingueu un refredat o la grip.

*Podeu passar la grip i el refredat sense que us atengui cap professional sanitari. Si teniu dubtes, podeu trucar al vostre centre i consultar el personal d'infermeria o de medicina que us atén habitualment.

Les farmàcies són també un punt de consulta sanitària. Podeu fer-hi consultes o trucar al telèfon de Sanitat Respon 902 111 444. Us donaran consells per curar-vos la grip i el refredat comú.

Si cal, podeu desplaçar-vos al centre de salut i a la farmàcia encara que tingueu febre. La febre no és motiu d'urgència.

En el cas de la grip, només cal que consulteu el metge o la metgessa de capçalera si no milloreu a partir del 4t-5è dia o teniu ofec. També, si sou una persona gran o amb una malaltia crònica.

Recordeu que la utilització racional dels serveis d'urgències evitarà que es col·lapsin i permetrà que s'atenguin adequadament els casos greus.


**

dijous, 21 de febrer de 2008


Actividades para el fin de semana
La autoestima de los niños y la conciencia de sí mismos se ven reforzadas cuando realizan actividades junto a sus padres. El tiempo que se comparte en actividades lúdicas es, probablemente, el más valioso que los padres pueden ofrecer a sus hijos, porque refuerza los lazos familiares y de grupo y mejora la imagen que el niño recibe de sí mismo.

Los beneficios de practicar algún deporte son sobradamente conocidos. El ejercicio mejora las condiciones físicas de quien lo practica. Pero, además, para los niños tiene la ventaja de que les ayuda a adquirir un mayor control de su cuerpo y les enseña a descubrir sus propias limitaciones. Cuando se trata de un deporte reglado, exige el respeto de unas normas. Y si es una actividad de competición, donde se gana o se pierde, es una excelente ocasión para trabajar la rivalidad.

Una de las grandes virtudes del deporte estriba en que subraya los conceptos de esfuerzo y superación, útiles en todos los ámbitos de la vida, pese a lo cual en muchas ocasiones quedan relegados al mundo del trabajo escolar. Cuando es toda la familia la que practica un deporte, sea individual o de equipo, todas estas ventajas se propician desde el juego en un ambiente lúdico.

No hace falte inscribirse todos juntos en un curso de tenis ni hacerse socio de un club deportivo. Un largo paseo en bicicleta (que pueden ser alquiladas), ya sea por el campo, por un parque o por la ciudad, puede resultar suficiente. Asimismo, en Sant Feliu está la piscina municipal abierta todo el año, a la que se puede acudir a nadar y rememorar tiempos estivales con una actividad muy completa desde el punto de vista físico y que suele resultar divertida y atrayente para casi todos los niños. Los clásicos juegos de pelota también son una alternativa, siempre y cuando todos los miembros de la familia participen con un nivel más o menos semejante.

dijous, 14 de febrer de 2008

La Llei d'Educació de Catalunya no existeix.



Què és la LEC ?
La LEC (Llei d'Educació de Catalunya) no existeix.
El que hi ha és un esborrany d'idees per elaborar una futura llei. Quan es comparen els resultats del sistema educatiu català amb altres europeus, estem clarament per darrera. Això està avaluat per entitats internacionals independents. Està clar que alguna cosa s'ha de fer per millorar el nostre sistema educatiu. L'esborrany de les bases de la LEC no és un text ideal (la FAPAC, Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya hi ha trobat moltes mancances) però s'ha d'entendre que no és encara ni tan sols un esborrany de llei. És cert que toca aspectes de gestió dels centres educatius que en principi poden fer aquesta gestió més flexible i propera a l'entorn municipal i social del centre (descentralitzant la dependència extrema de la burocràcia de la Generalitat) però per altra banda fa que entitats diverses puguin influir en la gestió del centre i promoure la competitivitat entre centres. Aquest model s'aplica amb èxit a altres països, però no estem segurs que aquí també tingui èxit i que tot plegat no es tracti només de que el Departament d'Educació es tregui les puces de sobre en quant a la responsabilitat de finançar adequadament les escoles públiques. La Sanitat pública, que ha passat per un procés similar, no sembla pas un exemple gaire reeixit. També és cert que s'ha de ser molt reticent amb les propostes dels polítics en quant a Educació ja que des de la transició hi ha hagut múltiples canvis i lleis, amb desencerts continus, i realment es necessita una estratègia a llarg termini, que pot ser d'adaptació progressiva però amb uns camins i objectius clars a seguir, i que mai passarà per uns recursos minsos com els actuals.

La vaga 14-F ens deixa perplexos.

Si la LEC ha de ser tan negativa pel sistema educatiu, no entenem com els sindicats de mestres no han buscat la complicitat de les associacions de pares i mares i altres sectors de la nostra societat. Només aquesta setmana passada ens han demanat de solidaritzar-nos amb la seva protesta sense però demanar-nos l'opinió ni quina seria la millor acció a seguir. Ens sorprén la vaga com a forma de protesta preventiva contra una llei que ni tan sols ha estat presentada al parlament. Normalment una vaga es fa per protestar contra unes condicions laborals determinades, ja que implica a treballador i empresari (en aquest cas el Dept. d'Educació). Òbviament que respectem el dret a vaga de qualsevol col.lectiu, com no podria ser d'altra manera, però altres formes de protesta com una manifestació massiva en dia no escolar ens haguessin semblat molt més escaients en aquest cas. És cert que l'esborrany de la LEC toca diversos aspectes que poden afectar les condicions laborals del mestres, com per exemple que passin avaluacions i que es redueixi la mobilitat lliure del funcionaris.
Pels aspectes
1) Que el format de protesta sigui una vaga.
2) Que siguin els representants sindicals dels mestres qui unilaterament convoquin la vaga,les mares i pares d'aquesta escola creiem que els motius de fons són més aviat de protesta laboral, i no de trobar una solució consensuada al problema de l'educació al nostre país.

Què ens dol més com a pares i mares?
Que no se'ns hagi tingut en compte, menystenint el nostre paper dins la comunitat educativa. Però sobretot, que es faci servir els alumnes i pares com a hostatges en aquest procés, ja que
1) Els alumnes perden un dia de classe en uns temps que això hauria de ser primordial d'evitar.
2) Els pares i mares ens veiem obligats a fer saltimbaquis amb les nostres feines amb una despesa social i econòmica que ningú ens recompensarà.

Francesc Peters.

Més informació a:http://www.ampajoanmirobcn.cat/noticies2.html

dilluns, 11 de febrer de 2008

dissabte, 9 de febrer de 2008

Los deberes

Las discusiones por los deberes escolares son una de las fuentes más comunes de tensión entre padres e hijos. Parece ser que toda la ayuda que quiere dar los padres a sus hijos son rechazadas, y los hijos se quejan de que sus padres no tienen paciencia y por lo tanto nos les ayudan en nada. Aunque las tareas domésticas, profesionales,nos quiten las fuerzas,tenemos que encontrar ánimos para ayudar a nuestros hijos.

A medida que tu hijo se va haciendo mayor, va teniendo que cumplir cada día más compromisos y responsabilidades. Los deberes escolares es uno de los más grandes pasos que tendrá que dar hacia la disciplina y el conocimiento.En cada curso que se adelante, el niño va teniendo más y más deberes, a tal punto que muchos padres se preguntan por qué el niño no aprende lo que tiene que aprender en el colegio. Y por qué, después de pasar muchas horas en una clase, tiene que traer, además, deberes para casa.

Como la mayoría de los padres, seguro que tú,también desea que tu hijo aprenda, saque buenas notas, y que todo ese esfuerzo lo lleve a un buen puerto profesional. Eso lo queremos todos. Pues para que tu hijo aprenda, es necesario que se esfuerce, y se comprometa. Para que obtenga conocimientos tales como la lectura, matemática, etc., se requiere mucha práctica, que implica más tiempo y repetición. Y es ahí, donde se sitúan los deberes. En la escuela, el niño aprende con los profesores, pero son los deberes los que le ayudará a convertirse en un aprendiz independiente, a poner en práctica lo que le enseñaron en la escuela, y sólo.

Deberes: un aprendizaje independiente

La hora de los deberes es, sin duda, uno de los momentos más difíciles para la familia. Muchos niños lloran,no quieren hacerlos, y dicen que no lo saben. Y cuando los padres les intentan ayudarles, ellos se quejan explicando que no es así que les enseñaron en la clase. Por otro lado, hay niños que crean demasiadas preocupaciones con los deberes y acaban por movilizar toda la familia en su afán de hacer los deberes de una manera impecable.

Los deberes son una obligación. Un compromiso que el niño tiene que cumplir sin tener la orientación constante de otra persona. A través de los deberes los niños también aprenden a administrarse y a organizarse a sí mismos. Les incentiva a aceptar la responsabilidad de hacer su trabajo de una forma correcta y precisa.

Los deberes hacen que los niños desarrollen habilidades como la organización, la precisión, la disciplina y el compromiso. Son prácticas que les servirán (y mucho) en su vida de adultos.

El objetivo de los deberes es enseñar al niño a que trabaje por su propia cuenta. Los niños deben aprender no solo a sumar, a leer, como también a ser responsables de sus tareas, por sí mismos. Así que no sienta ningún tipo de remordimiento o de pena cuando tu hijo te diga que tiene muchos deberes, o que empiece a llorar diciendo que ya no tiene tiempo para jugar, y otras cosas por el estilo.

Ayúdale a superar sus dificultades, y mantengas la disciplina en cuánto a la hora de los deberes. Más tarde, tu hijo te lo agradecerá.

...

- Papá, papá, la profesora hizo una pregunta y yo fui el único que levantó la mano.
- Muy bien,hijo¿Y qué preguntó?
- ¿Quién no hizo los deberes?

divendres, 8 de febrer de 2008

Aquestes adreces poden ser d'interès

...

Multiplica i juga
Practica taules de multiplicar

Dibuixos per pintar
Les parts del cos humà:imprimeix i dóna color

Vols seguir la melodia?
Escolta la nota i reprodueix-la amb un clic

Ball de neurones
Amb atenció, agilitat i memòria pots aconseguir molts tresors

El clik a l'hospital
Visita l'hospital i aprèn tot jugant

El rebost
Experiments, jocs, dites i receptes

Passa-t'ho bé!
Sopes de lletres, jocs de memòria, d'aparellament i puzles

El refredat
Símptomes. Què cal fer per no constipar-se? Diferències i coincidències amb la grip

dijous, 7 de febrer de 2008

Pla d’Actuació del Mandat, 2008-2011(P.A.M)

S'us comunica que el pròxim dilluns haurà reunió per a tractar aquests temes.

-Ampliació escola.
-Reordenació dels patis Pau Vila i Monmany.
I altres,com l'ampliació de la vorera que connecta l'escola amb el Monmany. Per a més informació dirigir-vos a les oficines del Ampa.



Pla d’Actuació del Mandat, 2008-2011
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

2.1.7. Impulsar iniciatives que fomentin l’interès i la motivació cap a la lectura
(coordinació entre les escoles, la xarxa de biblioteques i les entitats culturals).
2.1.8. Crear programes per a l’orientació en els estudis i per a la transició al mercat
laboral, adreçats als adolescents que estan finalitzant la secundària obligatòria i post
obligatòria, que formin part en el seu contingut d’activitats curriculars del segon cicle
de l'ESO.
2.1.9. Continuar i ampliar les ajudes per a l’adquisició de llibres de text, i potenciar la
reutilització.
2.1.10. Millora dels equipaments educatius
2.1.10.1. Continuar, conjuntament amb el Departament d’Educació de la
Generalitat, el procés de construcció d’una nova escola d’infantil i primària
a la zona de Mas LluÍ – Roses Castellbell.
2.1.10.2. Ampliació de l’escola Pau Vila
2.1.10.3. Reestructuració d’espais a l’escola Monmany per acollir plenament i en
condicions les dues línies.
2.1.10.4. Reordenació del patis de les escoles Pau Vila i Monmany
2.1.10.5. Incrementar l’atenció al manteniment dels centres escolars, amb
especial atenció als més antics.
2.1.11. Desenvolupar programes de prevenció, detecció precoç i protecció dels infants
i adolescents en situació de risc: casos d’assetjament escolar (“bulling”), de fracàs
escolar i d’abandó prematur de l’educació obligatòria.
2.1.12. Treballar per tal de crear projectes per a l’adquisició d’hàbits saludables a
través de la xarxa sanitària present en el territori, i conjuntament amb els centres
escolars i les AMPAS: higiene, alimentació, pràctica esportiva, sexualitat, consum salut
mental etc.
2.1.13. Treballar per incrementar en nombre i qualitat l'oferta d'activitats en el lleure a
partir de la interrelació entre els centres educatius i els agents d'educació no formal.
2.1.14. Posar a disposició dels i les estudiants sales d’estudi suficients, amb els horaris
més amplis que sigui possible i reforçant el servei en èpoques puntuals, com els mesos
d’exàmens dels estudiants universitaris.

mes informació a

http://www.santfeliu.cat

http://www.santfeliu.cat/documents/da5c7d78-196b-46d0-b98e-7ce2b239a39f

i en les oficines del ampa,Sra Gemma.

la teva opinió és important.

dimecres, 6 de febrer de 2008

Mandala enviada per Victor García de 3er

Podeu fer com Víctor,no us talleu i maneu-me coses,seran publicades i podran veure-la fins i tot a Austràlia!!

Els cinc trucs del bon estalviador d’aigua

1. Estalvia quan et rentis les dents

Sabies que per una aixeta surten al voltants de 12 litres d'aigua per minut? Doncs, calcula: si per rentar-te les dents t'hi estàs cinc minuts i deixes que l'aigua vagi corrent, hauràs malgastat prop de 60 litres d'aigua, ja que només hauràs utilitzat realment per esbandir-te la boca com a molt mig litre.

Com pots evitar malgastar tanta aigua? Doncs, omplint un got amb aigua per esbandir-te la pasta de dents de la boca i tancant l'aixeta després.


2. Estalvia a la dutxa

Si per l'aixeta de la pica malbaratem aigua a dojo, imagina la en gastem quan deixem que corri l'aigua mentre ens dutxem. Per evitar-ho, un cop més, el truc és tancar l'aixeta mentre ens ensabonem i només obrir-la quan ens esbandim.

També es pot estalviar prenent dutxes ràpides. Res d'embadalir-nos sota la dutxa i vinga a gastar aigua! I, per suposat, res de banys. Per quedar arrugats com una pansa ja està la piscina. Per fer-te una idea, prendre una dutxa diària de només cinc minuts en comptes d'un bany permet estalviar fins a 400 litres setmanals.

I si vols estalviar fins a l'última gota, apunta't aquest truc: posa dins la banyera o al costat un cubell buit i diposita-hi l'aigua freda que es perd per la claveguera mentre esperes s'escalfi per començar-te a dutxar. Aquesta aigua es pot reutilitzar per regar les plantes, fregar el terra o tirar de la cadena del vàter.

3. Estalvia aigua del vàter

Cada vegada que tires de la cisterna del vàter, es perden litres i litres d'aigua. Des de fa uns anys, la majoria de nous vàters porten un doble botó. El primer fa sortir una petita quantitat d'aigua i el segon descarrega tota l'aigua que hi ha a la cisterna. Així, pitgem un o altre segons la necessitat fisiològica que haguem fet.

Per estalviar més o si no tens vàter amb doble sistema de descàrrega, però, pots col•locar una ampolla buida dins de la cisterna, de manera que impedeixi que aquesta s'ompli fins dalt de tot. D'aquesta manera, quan la cisterna es descarregui completament no es malbaratarà tanta aigua. Amb aquest sistema casolà podràs estalviar fins a dos litres d'aigua cada vegada que tiris la cadena.


4. No llencis l’aigua que no et beus


Durant tot el dia vas bevent aigua. Tens set, vas a la cuina, omples un got amb aigua, beus, potser tens més set, n'omples un altre, però no te l'acabes. Què fas amb aquesta aigua? No la llencis!!! Si sumessis tots els culs d'aigua que desaprofiteu tota la família podríeu omplir una ampolla d'un litre.

Però, que fer amb aquesta aigua? El primer que pots fer és reserva-la per prendre-la més tard, quan tornis a tenir set. Si marxes de casa o ja te'n vas a dormir i llavors l'aigua es quedarà masses hores a la intempèrie, el que pots fer és acumular-la en una ampolla i fer-la servir per regar les plantes, netejar la fruita, etc.

5. Estalvia rentant els plats

Per últim, estalvia rentant als plats. De la mateixa manera que quan et rentes les dents has de tancar l'aixeta, quan ensabonis els plats no deixis que l'aigua corri. El millor és ensabonar-los tots de cop i després esbandir-los tots d'una vegada.

Si a casa tens rentavaixelles, llavors, procureu no fer cap rentat si la màquina no està plena. I si ni tens renta plats ni rentes els plats... ja és hora que ho facis!
I, estalviant aigua!



ATENCIÓ:
Si teniu fotos de la Rua i voleu que es vegin aquí,maneu-les per e-mail.

dimarts, 5 de febrer de 2008

dilluns, 4 de febrer de 2008

Moltes gràcies a tots


QUINA PASSADA DE CARNESTOLTES,moltes gràcies a tots els quals vau participar,vam ser quarts,i al final...va ploure. (de tant cantar,i plourà i plourà...)

dissabte, 2 de febrer de 2008

El Rei Carnestoltes.

La vessant més crítica i burlesca recau en aquest personatge principal i la seva comparsa, que procuren mantenir-se fidels a una tradició molt nostrada.
El seu "arribo", prenent possessió del comandament de la Vila, el seu sermó satíric ("predicot") al balcó de l'Ajuntament, les seves actuacions o "performances" durant tota la setmana, i la seva mort i enterrament (que esdevé un acte "lúdico-luctuós" d'allò més), fan que perdurin els trets més característics de la festa: disbauxa, inversió, sàtira, transgressió de l'ordre establert,...
Amb tota propietat,el Rei del Carnaval.

Del dijous llarder o gras, al dimecres de cendra


Aquesta és la setmana del Carnaval, malgrat que ara, uns ja l’han començat i d’altres l’allarguen fins on els convé. Però, nosaltres ho comentarem seguint la més estricta tradició.

El dijous llarder, encetava el Carnaval, que duraria una setmana, fins el dimecres de Cendra, l’altre setmana. Aquest dia, el dijous gras, era de rigor menjar coques de llardons.

Avui les coques amb llard,
que es menjen a creamdent,
avaloten el jovent;
qui se’n pogués fer un fart!

Si un home pagant la part
que lo toca per son torn
poqués treur el nas al Born,
veuria homes tan mones
que, per dar gust a les dones
porten la cassola al forn.

En aquesta diada, molta gent sortia al camp a berenar, es menjava truita i botifarra.

El dijous llarder,
botifarra, botifarra,
el dijous llarder
botifarra menjaré.

Al mateix vespre ja hi havien sessions de ball i els dies de rauxa havien començat.


Bacallà de Quaresma
Cuina de Carnaval
Grau de dificultat: Mitjà

Ingredients:
- 1 kg de bacallà dessalat
- 6 alls
- 4 carxofes
- 2 ous durs
- farina
- 1 copa de xerès sec
- sal
- 1 clau d'olor
- 1 ceba
- 2 tomàquets
- 1 truita de mongetes seques de 2 ous
- 30 g d'ametlles
- 1/2 l d'aigua
- oli
- pebre negre
- 1 llesca de pa fregit
- 1 fulla de llorer

Preparació

El dia abans de fer el plat, i a fi de dessalar el bacallà, poseu-lo en remull amb aigua, una aigua que haureu de canviar 4 vegades.
Un cop tingueu el bacallà dessalat, enfarineu-lo i fregiu-lo en una paella amb oli roent. Pel que fa a les carxofes, talleu-les i deixeu-les una estona amb aigua i llimona per tal que no quedin negres. Després, enfarineu-les i fregiu-les en la mateixa paella en què heu fregit el bacallà. Per fer el sofregit, comenceu daurant la ceba picada, però no tota, perquè n'heu de reservar una mica per a la picada. Un cop la ceba estigui ben rossa, tireu-hi els tomàquets, sense pells ni llavors i tallat a trossos petits. Poseu-hi també sal, pebre negre i una fulla de llorer. Quan el tomàquet ja estigui una mica fet, tireu-hi una copa de xerès sec i deixeu que redueixi. El següent pas serà afegir-hi una cullerada farina per espessir el sofregit. Remeneu-ho un parell de vegades, poseu-hi una mica d'aigua i deixeu que vagi fent-se una estona més. Mentrestant, feu una picada amb sal, ametlles, 1 clau d'olor i una llesca de pa fregit. Un cop tingueu tots aquests ingredients ben picats, passeu per la paella la ceba que us ha quedat i els alls, poseu-los al morter, i seguiu fent la picada. Quan tingueu la picada a punt, aboqueu-la a la paella on teniu el sofregit, barregeu-ho bé i manteniu-ho uns minuts més al foc. Si veieu que el sofregit queda massa espès, diluïu-lo amb una mica d'aigua. A part, poseu el bacallà, les carxofes, els ous durs i la truita de mongetes en una cassola de fang, cobriu-ho amb el sofregit, feu-ho coure uns 5 minuts, i ja tindreu el plat a punt.

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!