dijous, 18 de desembre de 2008

bon nadal i feliç any 2009.


L'any s'acaba i segurament, més d'algun desig o projecte a quedat en el camí però lluny d'amargar-nos hem de buscar en el nostre interior que va ser el que ens va faltar fer perquè aquests fossin una realitat.

Pues sí, una vez más a la Tierra le a dado por dar una vuelta alrededor del Sol y, por tanto, a pasado un año. Año de tristezas,personas que ya no están con nosotros y a las que echamos de menos, de noches sin dormir, de soledades, de llantos; pero sobretodo año de alegrías, sonrisas, abrazos, besos y cánticos.

I ha de ser aquesta última descripció la qual ens quedi en la ment.Quan arribin la festa de nadal i la nit de cap d'any, amb el nou any, quedessin enrere moltes coses, però espero i desig que tot allò que quedi sigui bo.


Ojalá esa noche, cuando toda la familia se besuquee y brinde con cava penséis que queda atrás un año lleno de buenos momentos, de alegrías y situaciones felices.
Pero especialmente, espero que penséis que nace un nuevo año, una nueva oportunidad, para que nuestros políticos arreglen la economía,para hacer todo aquello que no hicisteis, para decirle a aquella persona tan especial que la quieres y que estás deseando abrazarla, para apagar el móvil de vez en cuando, para tener siempre un momento para verte con tu mejor amigo/a ,para tener más tiempo que dedicar a tus hijos-as y así un larguísimo etcétera.

Una alegría por mi parte es ver como este blog que empezó,como una especie de pasatiempo
y con pocas expectativas,va teniendo gran aceptación por parte vuestra y eso da animo a seguir.

I deixeu-me, finalment, desitjar-vos una "nochebuena" espectacular així com una bona entrada d'any i un feliç comiat d'aquest 2008 .

En el meu nom i en nom de totes les persones que fem aquesta
Associació de mares i pares d'alumnes de l'escola Pau Vila:

Bones festes i bon any 2009

(I recordeu que el dia 8 comencen les classes.)

diumenge, 14 de desembre de 2008

El tió




El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

Caga tió, caga torró,
d'avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.
I si no vols cagar...
et donaré un cop de bastó,
caga tió!

dilluns, 8 de desembre de 2008

L'escola rep el Distintiu Escola Verda



Nou centres educatius de Sant Feliu han rebut el Distintiu Escola Verda que atorga la Generalitat de Catalunya. Les escoles guardonades han estat els CEIP Pau Vila, Falguera, Martí i Pol, Nadal, i Salvador Espriu; les escoles Mare de Déu de la Mercè, Mestral, Bon Salvador; i el CFPA Mestre Esteve. Aquest distintiu s'ha lliurat en el marc de la VII Trobada d'Escoles Verdes, que s'ha celebrat el passat 3 de Desembre al Cosmocaixa de Barcelona.

El Programa Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya, que aquest curs compleix 10 anys, és una iniciativa que es fonamenta en la importància de treballar de forma transversal l'educació en valors i l'educació ambiental a les aules; i en el compromís per part del centre educatiu d'endegar un projecte educatiu innovador en matèria medi ambiental liderat pels mateixos mestres i professors, amb suport de la direcció del centre.

A Sant Feliu, la implantació d'aquest programa s'està treballant des de fa 3 anys amb els centres educatius integrants de l'Agenda 21 Escolar, els mateixos que avui han rebut el distintiu d'Escola Verda. Cada centre ha redactat un projecte que pretén millorar l'escola a nivell ambiental, tant en l'ús dels recursos (paper, aigua, calefacció, llum...) com en la posada en marxa d'experiències de reducció de residus, reciclatge, compostatge, hort escolar, menjador ecològic, etc. Aquest curs 2008-09 s'han inscrit al Programa dos centres més de Sant Feliu, el CEIP Gaudí i el CEIP Monmany.
© www.santfeliu.cat Desembre 2008

dimecres, 3 de desembre de 2008

30 anys de la Constitució de 1978




El 22 de novembre de 1975, l'endemà passat de la mort del dictador,el general Franco, Juan Carlos I va ser proclamat Rei d'Espanya.

Començava la transició cap a un règim polític democràtic.

La legalització de tots els partits polítics, prèvia a les eleccions de juny de 1977, va assegurar la composició d'unes Corts constituents que reflectissin adequadament la pluralitat de la societat espanyola.


Adolfo Suárez, com president del Govern, va liderar la transició entre 1977 i la seva dimissió al gener de 1981, en un procés en el qual la 'reforma' es va imposar a la 'ruptura', permetent el naixement d'una Constitució que ha significat una revolució en la nostra història i en la convivència dels espanyols.

Així, les Corts Espanyoles van aprovar,el 18 de novembre de 1976, la Llei per a la Reforma Política, aprovada en referèndum el 15 de desembre d'aquest mateix any.

Les eleccions del 15 de juny de 1977 van formar les noves Corts constituents, compostes per dos Càmeres, Congrés i Senat, que van triar la Comissió Constituent del Congrés, que al seu torn va designar la Ponència integrada pels Diputats, Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga (AP), Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistes del Congrés), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miguel Roca Junyent (Minoria Catalana) i Jordi Solé Tura (Grup Comunista).


La Constitució de 1978 és el resultat d'un amplísim consens i està plenament integrada en la tradició democràtica occidental.

La proclamació dels drets fonamentals i les llibertats públiques, la divisió de poders i la sobirania popular són el seu nucli essencial.

Del poble espanyol emanen tots els poders d'un Estat social i democràtic de dret, que adopta com forma de govern la Monarquia Parlamentària.


La gran novetat de la Constitució de 1978 és el reconeixement ple de les Comunitats Autònomes, que ha servit per a avançar en el procés de descentralització política i administrativa.


La veritat és que la Constitució de 1978 constituïx un fet únic en la història del constitucionalisme espanyol, ja que per primera vegada en la nostra història pot parlar-se d'una norma fonamental acceptada per tots i elaborada pràcticament per tots, gràcies a un esperit de col·laboració i consens que reflecteix a la societat espanyola i regeix la seva convivència.


http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/c78/cons_cata.pdf

La constitución española para niños (elaborada por el Parlamento de Canarias)

dimarts, 2 de desembre de 2008

A la ciutat xinesa.

Tras la celebración de los últimos Juegos Olímpicos, los ojos de medio mundo siguen posados en el país asiático. Para acercarse a la cultura china menos estereotipada, nada como acercarse por la exposición que acaba de inaugurarse en el CCCB.

El CCCB presenta l'exposició "A LA CIUTAT XINESA. Mirades sobre les transformacions d'un imperi" , coproduïda amb la Cité de l'Architecture et du Patrimoine (París), on es va poder veure entre 19 de juny al 19 de setembre de 2008.

La Xina viu, des de fa una dècada, immersa en importants processos de canvi. En aquest procés, les ciutats xineses continuen en una transformació imparable, un procés de construcció i de destrucció que les modifica profundament i amb una rapidesa sorprenent.

L'exposició A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d'un imperi, organitzada per la Cité de l'Architecture et du Patrimoine i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Bancaja, situa aquests canvis en la continuïtat de la història i de la cultura d'aquest país, amb l'objectiu és presentar la realitat de la ciutat d'ahir i d'avui. És també l'ocasió de confrontar aquestes realitats amb l'imaginari xinès i l'occidental, així com amb mecanismes pròxims a la informació o la propaganda.

Els caràcters i els conceptes clau de la civilització xinesa (jardí, escriptura i cultura, terra i home, aigua, fengshui, construcció i destrucció, i família), formen la base per proposar una lectura dinàmica del territori xinès i tot el que afecta a la població actual de més de mil tres-cents milions d'habitants. I entrellaçant amb aquests conceptes, l'exposició presenta sis ciutats com a exemple d'aquestes transformacions urbanes: Suzhou, Xi'an, Chongqing, Canton, Shanghai i Pekín.

L'obra cinematogràfica pren, en aquest context, un relleu especial. Cinc directors de cinema xinesos aporten a l'exposició un punt de vista de cineasta sobre cinc de les ciutats que marquen l'itinerari de l'exposició.

Fins al 22 febrer 2009

dimarts a diumenges d'11 a 20h

Dijous d'11 a 22 h.

Tancat els dilluns no festius

Les taquilles tanquen mitja hora abans del tancament de la sala.

Preu entrada: 4,50€

Entrades combinades per a dues exposicions: 6€ / 4,50€

Entrada reduïda: 3,30€ dimecres no festius i jubilats, estudiants i, també, per visites en grup (mínim 20 persones)

Entrada gratuïta per a menors de 16 anys, Amics del CCCB, Jubilats titulars de la Tarjeta Rosa, aturats, membres d'ICOM i també, el primer dimecres de cada mes.

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!