dissabte, 31 de gener de 2009

Sortida Recomanada.

Cardona està situada al bell mig de la Catalunya Central.



Amb uns orígens que es remunten a l'explotació que l'home ha fet de la sal al llarg del temps, Cardona resta conformada per un trinomi excepcional: els afloraments minerals del salí, el seu castell i el centre històric de la vila.




En la visita a Cardona podrem constatar la interrelació mil·lenària establerta entre l'home i la sal.



Els punts d'interès són el Castell de Cardona, la Col·legiata de Sant Vicenç, la Muntanya de Sal, el Museu de Sal de Josep Arnau, el Centre Cardona Medieval, la Plaça de la Fira, l'escultura de Borrell II, la Capella de Santa Eulàlia, la Plaça del Mercat, l'església de Sant Miquel, l'edifici "Els Catòlics", el Portal de Graells, la Torre de Meer, la Torre del Botxí, el Pont del Diable, i el riu Aigua d'Ora.




© Palau Robert - Centre d'Informació de Catalunya

dimarts, 27 de gener de 2009

30 de Gener.Dia de la Pau i la No violència.



Et convidem a conèixer propostes per celebrar aquesta jornada per l'enteniment i per la pau.

L'escola farà un acte manifestant el desig d'agermanament i de pau en tot el món. Al pati de terra gran i faran una lectura de frases en diferents llengües.

En aquests moments de tràgica actualitat internacional és més important que mai recollir reflexions i propostes per recordar que el dret a la pau és un dels drets inalienables de totes les persones i per reivindicar mecanismes no violents per aconseguir-ho.

Aquesta celebració té especial importància als centres educatius, que aprofiten per convertir-se en instruments per la pau i l'enteniment entre persones. A les escoles i instituts de tot l'Estat s'organitzen activitats relacionades amb la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.

Però també diverses entitats i ONGs programen per a la celebració del "Dia internacional de la Pau i la No violència" actes que conviden a participar a tota la ciutadania. La Federació Catalana d'ONGs per la Pau, per exemple, organitza el proper dijous 22 de gener una conferencia sobre el conflicte a Geòrgia, i el proper divendres 30 de gener es celebrarà un acte commemoratiu de la figura de Gandhi.

Diverses ONGs, com Intermón, han preparat materials per treballar a l'aula. I si tu també vols apropar-te al tema de la pau, tenim una proposta divertida per a aquesta jornada. Mira les animacions seleccionades a Segon Concurs d'Animacions per la Pau , de Fundació per la Pau, que en aquesta edició tenia el lema “Sense armes, un món més segur” i el resultat del qual es va donar a conèixer el passat novembre.


no a la violència i no a les guerres.

no a la violencia y no a las guerras

لا للعنف وليس الحرب

לא אלימות ולא מלחמה

not violence and not war

keine Gewalt und kein Krieg

pas la violence et non la guerre

沒有暴力和沒有戰爭

не насилие, а не война

није насиље, а не рат

dilluns, 26 de gener de 2009

La força del vent


Publicat per Sant Feliu On Line

Com ja sabeu en aquest blog intentem recollir també aquelles qüestions d'impacte per a la nostra ciutat.
.
Per això ja us vam parlar en anteriors ocasions de tornados, caps de fibló, aiguats, terratrèmols i incendis ...
.
Aquest cap de setmana el protagonista ha estat el temporal de vent que ha deixat força desperfectes a la ciutat.
.
Diumenge al matí Sant Feliu tenia un aspecte aterridor. Arbres centenaris i emblemàtics de la ciutat per terra, molta polseguera, branques i brossa pels carrers, desperfectes en mobiliari o elements de la via pública com expositors publicitaris o semàfors, motocicletes per terra, despreniment de plaques de la coberta de la Biblioteca Montserrat Roig, etc.

Aquest debastament per la força de la ventada, amb fortes ratxes de vent que van superar els 100 quilòmetres per hora, també va produir talls intermitents de corrent durant el dissabte.
.
Mireu alguns dels efectes a la zona del Parc Nadal, un dels signes d'identitat històrica de la ciutat:
.






També hem vist això:






divendres, 23 de gener de 2009

Les entrevistes entre professors i pares


http://www.familiaforum.net
Quins són els primers pensaments que ens vénen al cap a pares i mares quan, per mitjà de l’agenda escolar el tutor o la tutora d’un fill nostre ens convoca a parlar d’ell a l’escola? Per què generalment no acostumen a ser dels més bons? Com reaccionem davant el nostre fill? I com ens preparem per a l’entrevista?

Les entrevistes entre tutors i pares són un instrument per a l’intercanvi d’informació i el seguiment escolar del nostre fill. Les poden convocar des de l’escola, o bé les podem sol·licitar els pares quan ho creguem necessari.

El més curiós és que tot i saber tot això abans esmentat, no deixa de causar-nos un cert desassossec rebre l’avís per a una entrevista. Sembla que si tot va bé, no cal comentar res (seguint el vell principi: pas de nouvelles, bonnes nouvelles), i que si ens criden, és perquè alguna cosa no rutlla. I amb aquest sentiment podem iniciar una sèrie d’accions prèvies a l’entrevista que ens poden fer passar molt mala estona fins al dia “D” i durant l’entrevista.

Així doncs, amb l’ànim de preparar-nos per mantenir una bona entrevista sobre l’escolaritat del nostre fill, us anotem algunes recomanacions:

- Una cita per a una entrevista no té perquè anar lligada a “males notícies”.

- Cal informar el nostre fill que anirem a parlar amb el seu tutor (si no és que el tema demani mantenir-lo al marge, de moment).

- Podem aprofitar-ho per parlar, amb el nostre fill, sobre la seva percepció i valoració del seu ritme escolar, rendiment, relacions amb els companys, etc.

- Podem aprofitar-ho per fer, nosaltres, una valoració de l’escola, de l’ensenyament, de tipus d’educació que està rebent el nostre fill, dels companys, etc.

- Serà bo revisar la nostra postura i accions vers l’estudi, els deures, els treballs que el nostre fill realitza a casa, així com el seu rendiment.

Així doncs, preparant l’entrevista podem posar en conversa familiar alguns temes escolars que generalment passem per alt. Una bona oportunitat per pensar junts i escoltar els parers d’uns i altres.

Tanmateix, de cara a l’entrevista cal tenir en compte:

- Que la persona tutora del nostre fill el coneix com a alumne, no com nosaltres el coneixem, i aquest altre angle de visió (tant cert com el nostre) cal respectar-lo.

- Que l’escola i els tutors hi són per col·laborar amb nosaltres en la tasca d’educar el nostre fill, i nosaltres amb la d’ells. Per tant, tenim un objectiu comú (no som competidors).

- Que la serenitat i les bones maneres ajuden a entendre’s fins i tot per als temes més difícils. I que als tutors no els agrada haver de comunicar males notí cies, i ho fan tan bé com saben.

© familiaforum.net

dissabte, 17 de gener de 2009

Els primers suspesos



Psicòlegs i educadors asseguren que una nota baixa no és més que una dada que ha de servir per a intentar millorar.

Com interpretar els primers suspesos? Com han d'actuar els pares i les mares? Els psicòlegs expliquen que la forma que els joves afrontin els primers suspensos dependrà, sobretot, de com ho acceptin els seus pares i professors. Dels errors s'aprèn i les dolentes notes únicament són un indicatiu que alguna cosa no funciona bé. El més aconsellable és bandejar la sensació de fracàs, parlar amb l'alumne, reunir-se amb el professor i aplicar tots els mètodes existents per a millorar el procés d'aprenentatge i ajudar-li a superar les proves establertes.

Els familiars que envolten a l'alumne, els seus germans i germanes, els amics. Són determinants en l'actitud i la disposició de la persona que ha suspès. Per aquesta raó, quan l'entorn de l'alumne concedeix més importància al fet d'aprovar que al d'aprendre, pot ocórrer que l'estudiant comenci a sentir-se un fracassat.

Tots podem aprendre,encara que és cert que no tot el món és capaç de llicenciar-se en Enginyeria.El que cal esbrinar és què interessa més a cada alumne,quin és el seu ritme de treball i a partir d'aquí esforçar-se.L'estudiant ha d'il·lusionar-se pel que fa i el professor té molta responsabilitat a l'hora de "implicar-li" i transmetre aquesta il·lusió.

Es un hecho que debe afrontarse positivamente:

  • Las expectativas deben ajustarse a las posibilidades reales: la familia, los profesores y el propio estudiante deben evitar prejuicios, aunque han de ser conscientes de ciertas cuestiones. El propio auto-convencimiento de que uno mismo puede aprobar termina influyendo de forma decisiva en la superación de una asignatura. Pero, por ejemplo, si un niño tiene una dificultad lectora no deberá importar que suspenda reiteradamente Lengua, porque terminará aprobando si participa en un programa de reeducación bien diseñado.
  • Los adultos y el alumno deben asumir su parte de responsabilidad. Así, si el niño llega sistemáticamente tarde al colegio porque sus padres no le despiertan a tiempo no puede decirse que le estén motivando (de manera que no se tomará su trabajo muy en serio), o si es la gran mayoría de la clase la que ha suspendido puede que el profesor tal vez no haya conseguido enseñar bien la materia.
  • Es importante hacer una reflexión para saber en qué se ha fallado y solventar el problema. El alumno debe revisar, por un lado, el examen con el profesor para analizar los errores. Por otro, en el aspecto emocional, es importante que educadores y familiares analicen si el estudiante está desmotivado por alguna circunstancia, si se trata de algo pasajero... si está triste o excitado por alguna razón como la separación de sus padres, la muerte del perro o el nacimiento de un hermanito.
  • Si los suspensos son reiterados y se aprecia con claridad que el alumno no adquiere con soltura los conocimientos que aprenden casi todos sus compañeros y compañeras, es necesario hablar con el estudiante y tomar algunas decisiones:
    • Reunirse con el tutor o con el profesor para intercambiar impresiones y analizar la situación. Durante algún tiempo tal vez haya que hacerlo con cierta asiduidad, porque el profesor marcará pautas semanales.
    • Solicitar al equipo de orientación del colegio que evalúe el caso para articular los apoyos necesarios.
    • Si los medios del colegio no son suficientes, buscar alternativas de ayuda profesional.
  • Autor: CLARA FRAILE

dijous, 15 de gener de 2009

Crímen y vergüenza

Un padre nos envía este articulo el cual colgamos en el blog porque creemos de especial interés.

Estamos en contra de todo tipo de violencia,venga de donde venga.


No es una guerra, no hay ejércitos enfrentados. Es una matanza. No es una represalia, no son los cohetes artesanales que han vuelto a caer sobre territorio israelí sino la proximidad de la campaña electoral lo que desencadena el ataque. No es la respuesta al fin de la tregua, porque durante el tiempo en el que la tregua estuvo vigente el ejército israelí ha endurecido aún más el bloqueo sobre Gaza y no ha cesado de llevar a cabo mortíferas operaciones, 256 muertos en los seis meses de supuesto alto el fuego, con la cínica justificación de que su objetivo eran miembros de Hamas. ¿Acaso ser miembro de Hamás despoja de condición humana al cuerpo desmembrado por el impacto del misil y al supuesto asesinato selectivo de su condición de asesinato sin más?.
No es un estallido de violencia. Es una ofensiva planificada y anunciada hace tiempo por la potencia ocupante. Un paso más en la estrategia de aniquilación de la voluntad de resistencia de la población palestina sometida al infierno cotidiano de la ocupación en Cisjordania y en Gaza a un asedio por hambre cuyo ultimo episodio es la carnicería que en estos días asoma en las pantallas de nuestros televisores en medio de amables y festivos mensajes navideños.
No es un fracaso de la diplomacia internacional. Es una prueba más de complicidad con el ocupante. Y no se trata solo de Estados Unidos que no es referencia moral ni política sino parte, la parte israelí, en el conflicto; se trata de Europa, de la decepcionante debilidad, ambigüidad, hipocresía, de la diplomacia europea.
Lo más escandaloso de lo que está pasando en Gaza es que puede pasar sin que pase nada. La impunidad de Israel no se cuestiona. La violación continuada de la legalidad internacional, los términos de la Convención de Ginebra y las mínimas normas de humanidad, no tiene consecuencias. Más bien, al contrario, parece que se premia con acuerdos comerciales preferentes o propuestas para el ingreso de Israel en la OCDE. Y qué obscenas resultan las frases de algunos políticos repartiendo responsabilidades a partes iguales entre el ocupante y el ocupado, entre el que asedia y el asediado, entre el verdugo y la víctima. Qué indecente la pretendida equidistancia que equipara al oprimido con su opresor. El lenguaje no es inocente. Las palabras no matan pero ayudan a justificar el crimen. Y a perpetrarlo.
En Gaza se está perpetrando un crimen. Lleva tiempo perpetrándose ante los ojos del mundo. Y quizá dentro de unos años alguien se atreva a decir como en otro tiempo se dijo en Europa que no sabíamos.

Teresa Aranguren,Pedro Martínez Montávez,José Saramago,Pilar del Río,Rosa Regás,Carmen Ruiz Bravo Belén Gopegui,Constantino Bértolo,Santiago Alba.

divendres, 9 de gener de 2009

Estem preparant el carnestoltes...

Un any més i altra vegada preparant coses,estem que no parem i necesitem a gent amb embranzida per a preparar el carnestoltes.
Tens idees?
Passa per l'AMPA



Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!