dijous, 24 de febrer de 2011

Explicar el que s’ha après és una tècnica d’estudi eficaç

 

Si volen ajudar a un alumne a aprendre, no li diguin que es tanqui a la seva habitació per estudiar ni que faci esquemes. Millor pregunteu-li què és el que li han explicat o el que ha llegit. És el que recomanen psicòlegs de la Universitat Purdue d’Indiana (EUA) que han comparat els resultats de diferents tècniques d’estudi.
En la investigació, vuitanta alumnes d’institut van rebre una lliçó de ciències naturals. Es va dividir els estudiants en grups que van emprar diferents tècniques d’estudi per retenir la lliçó. Un grup va llegir la lliçó una sola vegada. Un altre la va rellegir diverses vegades. Un tercer va fer esquemes. I l’últim va redactar un text en què va explicar la lliçó a la seva manera.
En els tres primers grups, destaquen els investigadors, l’objectiu era emmagatzemar informació a la memòria. En l’últim grup, era restituir informació prèviament emmagatzemada.
Una setmana més tard, se’ls va fer un examen. Segons els resultats presentats dijous per la revista Science, els alumnes que havien explicat la lliçó a la seva manera van ser els que van obtenir millors puntuacions. Aquests resultats mostren que restituir informació no consisteix només a reproduir el que se sap. Més aviat consisteix en reconstruir la lliçó d’una manera que afavoreix l’aprenentatge.
En un segon experiment, altres 120 alumnes van rebre dues lliçons de ciències. Una intentar retenir fent un esquema amb el text de la lliçó davant. La segona, explicant a la seva manera. Els investigadors van observar que el 84% aprenia millor quan explicaven la lliçó a la seva manera; a l’11% els anava millor fer esquemes, i el 5% obtenien la mateixa puntuació amb les dues tècniques.
Paradoxalment, la gran majoria dels alumnes creia aprendre millor la lliçó estudiant o fent esquemes que explicant-la. Això pot ser degut a que, en explicar-la, se sentien insegurs en adonar-se del que no sabien. En canvi. al estudiar o fer esquemes, se sentien segurs en revisar coses que havien llegit abans.
Els autors de la investigació, Jeffrey Karpicke i Janelle Blunt, defensen de fer esquemes segueix sent una tècnica d’estudi útil. Però defensen que la restitució d’informació, com en fer un examen o quan s’explica l’après, ho és encara més. En la seva investigació, no han analitzat l’efectivitat de fer esquemes sense cap text davant, el que combinaria l’exercici de conceptualització a què obliguen els esquemes amb l’exercici de reconstrucció de la informació a què obliga la restitució.
Estudis anteriors han observat que, quan els alumnes fan exàmens, aprenen millor que quan no els fan, fins i tot si estudien el mateix i fins i tot si s’equivoquen en les respostes de l’examen. Aquests estudis indiquen que els exàmens no són una pèrdua de temps d’estudi, sinó que tenen un paper actiu en l’aprenentatge. Però la nova investigació va més enllà en comparar per primera vegada diferents estratègies d’aprenentatge. “El nostre repte ara-afirma Karpicke en un comunicat-és trobar les estratègies més efectives i pràctiques d’utilitzar la restitució d’informació com a activitat educativa”.
Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).  
Gràcies ampaipse

dijous, 17 de febrer de 2011

Fabricados para no durar.



Baterías que se 'mueren' a los 18 meses de ser estrenadas, impresoras que se bloquean al llegar a un número determinado de impresiones, bombillas que se funden a las mil horas...
¿Por qué, pese a los avances tecnológicos, los productos de consumo duran cada vez menos? ¿Quieres saber dónde terminan?
En 1911 se anunciaban bombillas con una duración certificada de 2500 horas pero en 1924 los principales fabricantes pactaron limitar su vida útil a 1000.
El cártel que firmó este pacto, llamado Phoebus, oficialmente nunca existió pero en 'Comprar, tirar, comprar' se nos muestran pruebas documentales del mismo como origen de la obsolescencia programada.

Aquí  tenéis el documental que analiza la programación de la obsolescencia de los objetos para que incrementar su consumo.





diumenge, 13 de febrer de 2011

Usuaris amb més seguidors de Twitter!!


Us presento un nou lloc web anomenat Twitaholic, un lloc que ens mostra els primers 100 usuaris de Twitter amb més seguidors (followers), amb algunes dades més, com a localització, adreça web, data d'ingrés a Twitter, etc. També mesura els primers 200, 400, i fins als primers 1000 usuaris de twitter amb més seguidors. Entre ells segurament podràs descobrir persones interessants per seguir.

dijous, 10 de febrer de 2011

I tu què faries?

Aquests contes presenten relats quotidians, en els que les famílies que apareixen són diverses, però totes tenen un tret en comú: els i les personatges afronten situacions en les quals cal plantejar-se diferents maneres de distribuir el temps dedicat a les responsabilitats domèstiques i de cura.

L’objectiu és fer possible que els infants identifiquin quins són comportaments discriminatoris i busquin la manera de corregir-los. 

CONTE 

En Carles, l’havia invitat a anar a casa seva a dormir, i la mare i el pare, desprès d’insistir-hi molt, li havien donat permís per anar-hi. La mare el va acompanyar a casa d’en Carles cap a les vuit del vespre.
Portava la bossa de la roba amb el pijama, el raspall de les dents i la seva joguina favorita. Només arribar-hi, tots dos amics van marxar corrents cap a l’habitació d’en Carles per jugar fins a l’hora del sopar.
Aviat la mare d’en Carles va trucar a la porta per avisar que el sopar estava quasi llest i que havien de parar la taula. En Pau es va sorprendre quan va veure que el pare d’en Carles també estava cuinant i que tots plegats paraven la taula al menjador. A casa seva mai no havia vist el seu pare cuinant i la mare mai no els deia que havien de col·laborar per parar la taula.
Després de sopar, tothom va portar el seu plat i el seu got a la cuina i el pare d’en Carles es va quedar desant els plats bruts dins del rentavaixelles. En Carles va agafar l’escombra i va recollir les molles de pa que havien caigut a terra.
–  Com és que el teu pare i tu esteu netejant-ho tot? –va preguntar en Pau amb una mica de vergonya; en Pau mai no havia tingut responsabilitats a casa i no sabia com podia donar-los un cop de mà.
–  Sempre ens hem distribuït les tasques que s’han de fer a la llar, així tothom té més temps per poder fer les coses que li agraden. 
Demà ens toca a nosaltres dos preparar l’esmorzar. Ja veuràs què divertit! –va contestar en Carles.
A l’endemà, quan la mare d’en Pau va arribar a buscar-lo, en Pau li va explicar entusiasmat tot el que havien fet i com s’ho havia passat de bé preparant el suc i el cafè per a l’esmorzar. A més, en Carles i ell havien fet els seus llits i tot li havia sortit la mar de bé.
En arribar a casa, la mare va començar a preparar el dinar i es va tancar a la cuina. El pare d’en Pau estava llegint el diari al menjador. Llavors, en Pau es va sentir malament i va pensar que no era just que la seva mare ho fes tot ella sola, i que amb la col·laboració de tothom, tot seria més fàcil. Així que va pensar que havia de fer alguna cosa, però… què?
I TU QUE FARIES?
OPCIÓ 1: en Pau es va apropar al seu pare i li va dir: “Per què no fem entre tu i jo l’amanida i parem la taula mentre la mare cou la carn? Així dinarem més aviat i desprès podrem fer una partida tots tres a aquell joc que em van portar els reis i al que encara no hem jugat
OPCIÓ 2 : en Pau va començar a parar la taula i després va anar a endreçar la seva bossa de la roba i les joguines que havia deixat a terra. Quan va acabar de fer-ho, va anar a la cuina i li va dir a la seva mare: “Mare, a partir d’avui vull tenir algunes tasques que siguin responsabilitat meva. Jo també puc col·laborar en la casa, igual que fa en Carles.” La seva mare estava molt sorpresa, però li va agradar la idea, i de seguida va començar a apuntar quines eren les tasques que en Pau podia fer sol: ella les hi ensenyaria.
OPCIÓ 3: en Pau no sabia com podia fer-ho per col·laborar en la casa i tot li semblava molt difícil perquè no ho havia fet mai. A més, va pensar “La mare no em deixarà fer res a la cuina perquè sempre té por que em cremi o em talli amb un ganivet.” –i es va quedar una mica trist, assegut al sofà i pensant que la seva família no podria mai ser tan divertida com la d’en Carles. 

dilluns, 7 de febrer de 2011

Alerta per l’altíssim fracàs escolar.

Espanya ha empitjorat des del 2000 i està a la cua dels països de la UE, al nivell de Malta i Portugal.
El 31,2% dels joves no acaba la secundària, més del doble que la mitjana europea.
Portugal té el mateix nivell de fracàs escolar que Espanya i Malta fins i tot el supera amb un 36,8%. Però als dos països aquest percentatge s’ha reduït al llarg de l’última dècada en un 28% i un 32%, respectivament. Al contrari, a Espanya aquest percentatge ha passat del 29,1% el 2000 al 31,2% el 2009, cosa que significa un retrocés del 7,2%.
La comissària d’Educació ha responsabilitzat la bombolla immobiliària de l’augment de l’abandonament escolar a Espanya i de l’elevat percentatge de joves espanyols (més del 14%) que ni estudien, ni treballen, ni segueixen cursos de formació.


Molts joves  van abandonar els estudis atrets per la demanda de llocs de treball de baixa qualificació en sectors com la construcció. Però després amb la crisi es van quedar sense feina i ara no saben on anar.





La comissària ha recomanat a les autoritats espanyoles que facin més atractiva l’oferta acadèmica i que ofereixin un mecanisme de segona oportunitat perquè els joves que van abandonar de forma prematura els estudis puguin acabar almenys l’ensenyament secundari. Aquesta segona oportunitat és una de les propostes del pla d’acció presentat per la Comissió Europea per reduir el fracàs escolar europeu.

diumenge, 6 de febrer de 2011

HistoTube, els millors vídeos d'història en català!


L'HistoTube és un projecte que té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la xarxa. Una molt interesant eina multimèdia, per poder visualitzar la història en el nostre idioma.

dijous, 3 de febrer de 2011

Compartim el Temps!


Compartim el Temps!

Les nenes i els nens sovint reprodueixen els comportaments de l’entorn social, dels pares i mares, per això, és molt important educar-los des de la primera infància en un model igualitari en què les tasques de cura i domèstiques siguin compartides per tota la família, fins i tot pels infants, ja que també tenen la seva petita, però important, part de responsabilitat.

Si bé és cert que en els últims anys ha hagut un canvi progressiu en els rols socials entre homes i dones i cada vegada hi ha més homes s’impliquen en les feines familiars i domèstiques, cal continuar fent visibles les desigualtats de gènere en la distribució de les responsabilitats de la llar i de la cura de les persones a càrrec, que encara sovint recau sobre les dones.

L’ús desigual del temps provoca discriminacions socials atès el no reconeixement del valor del treball i aportacions de les dones. Donar valor al temps destinat al treball de cura i a les tasques familiars i domèstiques i considerar-lo com un temps imprescindible per a la nostra salut i el desenvolupament de la nostra vida quotidiana, és una qüestió essencial per avançar cap a un canvi en la cultura del temps més humana i més equitativa entre homes i dones.

Per promoure aquest canvi cultural, les escoles també són un agent educatiu i socialitzador fonamental, per tant, un dels objectius és buscar la complicitat dels centres educatius i dels professors i professores per desplegar activitats de sensibilització amb els alumnes.

En aquest sentit, animem a tothom per fer el treball conjunt entre famílies i la comunitat a fi i efecte d’avançar cap a una nova cultura i distribució dels temps.



Compartim les responsabilitats

La coresponsabilitat ens aporta beneficis a tota la família: crea relacions emocionals positives, facilita la comunicació en la mediació de conflictes i crea un entorn a la llar més agradable.


Compartim les tasques de la llar

La coresponsabilitat significa assumir i compartir, la presa de decisions i la planificació de les tasques necessàries per al benestar de tota la família.

Compartim el lleure

La coresponsabilitat pot aconseguir molts beneficis per a tots i totes: garanteix la igualtat entre homes i dones, fomenta les relacions sense tensions ni conflictes, i permet gaudir d’un temps d’oci equitatiu per a tota la família.

Compartim la cura personal i la dels altres

La coresponsabilitat ens fa valorar les relacions i els vincles positius entre les persones de la família. És bo que cada una d’elles vetlli perquè tothom s’hi sentin a gust i ben atès.

Compartim per gaudir en família!

+ informació Compartim el Temps

Capsa d'eines
Capsa d'eines
Guia i recull de tallers, activitats, contes i altres materials educatius 

dimecres, 2 de febrer de 2011

Què ha d’ensenyar l’escola?

“A l’escola se li demana que ho ensenyi tot, no només llengua o matemàtiques. També higiene, sexualitat, a menjar de forma saludable, a reciclar, a fer exercici … Arriba un moment en què dius: ‘Però bo, què ha d’ensenyar l’escola?’ “


Què ha d'ensenyar l'escola?

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!