dijous, 31 de març de 2011

Dos bebés gemelos conversando.



En tan sólo un día, unos pequeños de 18 meses han triunfado en el portal Youtube. El vídeo recoge una sorprendente conversación entre los bebés, que parecen entenderse a la perfección aunque aún no saben hablar.
Los padres de los gemelos, Sam y Ren, ante la gran capacidad comunicativa mostrada por los pequeños, tomaron la decisión de inmortalizar el momento y compartirlo con el resto del mundo a través del conocido portal.
En el vídeo podemos ver a los gemelos dialogando en lo que parece ser su propio idioma que, ha pesar de ser inteligible para nosostros, parece que para ellos no lo es tanto. No es sólo lo que dicen lo que ha cautivado a los internautas, sino también los gestos empleados y su gran complicidad, convirtiendo el vídeo en uno de los más curiosos y divertidos de YouTube.

dissabte, 26 de març de 2011

La hora del planeta




A las 20:30 del sábado 26 de marzo de 2011, individuos, comunidades, empresas y gobiernos de todo el mundo apagarán sus luces durante una hora – La Hora del Planeta –, transcendiendo todas las barreras de religión, cultura, sociedad, generación y localización geográfica en una celebración global por el Planeta.
En lo que posiblemente será la mayor llamada a la acción para luchar contra el cambio climático, la Hora del Planeta 2011 conseguirá que cientos de millones de personas de pueblos y ciudades de los seis continentes apaguen la luz durante una hora. La Hora del Planeta 2011 pretende alcanzar el compromiso de un cambio global en beneficio del medio ambiente.
Al animar a individuos, empresas y gobiernos a comprometerse y actuar en favor de la sostenibilidad y demostrando tal compromiso al apagar las luces durante una hora concreta, la Hora del Planeta estará lanzando un poderoso mensaje de esperanza de lo que podemos lograr si actuamos juntos. Esto inspirará a otros para que se unan al objetivo final de conseguir un mundo más sano.
La Hora del Planeta empezó en una sola ciudad de un país el 31 de marzo de 2007, cuando 2,2 millones de personas de Sidney, Australia, apagaron sus luces durante una hora para reclamar acciones contra el cambio climático.
Un año después, 370 ciudades de más de 35 países convirtieron esta iniciativa en un movimiento global por la sostenibilidad, consiguiendo que entre 50 y 100 millones de personas apagaran las luces en la Hora del Planeta 2008. Edificios emblemáticos como el puente Golden Gate, el Coliseo de Roma, Times Square o el Cristo Redentor de Río de Janeiro se unieron a este llamamiento de acción por el clima oscureciéndose durante una hora.
La Hora del Planeta 2009 hizo historia y se convirtió en la acción voluntaria global más grande nunca vista, participando cientos de millones de personas de todo el mundo. Se apagaron luces de 4.159 pueblos y ciudades de 88 países, incluyendo 73 capitales y 9 de las 10 ciudades más pobladas del mundo. La Esfinge y las Pirámides de Giza, la Torre Eiffel de París, Table Mountain de Ciudad del Cabo o las cataratas del Niágara se unieron a las más de 1.000 maravillas del mundo en esta llamada a la acción contra el cambio climático.
Este movimiento histórico fue más allá durante la Hora del Planeta 2010, cuando ciudadanos de 128 países de todos los continentes apagaron sus luces, celebraron fiestas y reuniones a la luz de las velas y organizaron muchas otras actividades para mostrar lo que puede hacer el mundo cuando actúa unido. La ciudad prohibida de Beijing, la Puerta de Branderburgo, las cataratas Victoria o el Museo de la Paz de Hiroshima se unieron a la lista creciente de iconos en todos los rincones del mundo para simbolizar la lucha contra el cambio climático.
En un intento de promover un cambio de actitud global, la Hora del Planeta 2011 irá más allá de la hora y del cambio climático, señalando el momento a partir del cual los individuos, empresas y gobiernos se comprometerán a realizar acciones a favor del planeta para todo el año. Hogares, oficinas, edificios oficiales e iconos arquitectónicos de Europa, Asia, África, Oceanía y América se oscurecerán para simbolizar las acciones de las personas para ir más allá de la hora.
La Hora del Planeta es un mensaje universal de esperanza y acción.

dimecres, 23 de març de 2011

Canvi horari





Amb l’arribada de la primavera, arriba també el primer canvi d’hora de l’any i per això cal preparar-se per avançar el rellotge: 
Diumenge 27 de març a les 2:00 seran les 3:00. 
És el canvi a l’horari d’estiu, que ens treu una hora de son peró ens permetrà gaudir durant uns quants mesos de més hores de llum.Realment s’agraeix, al contrari que el canvi a l’horari d’hivern.


L'horari d'estiu, que té una durada de set mesos, entra en vigor a les dues de la matinada, que passaran a ser les tres, i s'aplica de manera harmonitzada a tota la UE. Segons l'Institut Català d'Energia (ICAEN) l'estalvi de cada llar degut al canvi horari se situa en uns 8 euros, ja que permet reduir un 10,3% el consum en il·luminació. En total, aquesta mesura suposa un estalvi de 21 milions d'euros a Catalunya.



dijous, 17 de març de 2011

Tots amb Japó


El Govern de la Generalitat declara Sant Jordi com el Dia de Solidaritat amb el Japó (Seguir llegint)

“la pitjor mare d’Amèrica”.


Lenore Skenazy va ser entrevistada a “LA CONTRA” de LA VANGUARDIA 
 A continuació teniu en format “pdf” l’entrevista per si la voleu llegir.
Entrevista a Lenore Skenazy, “la pitjor mare d’Amèrica” (pdf)

gràcies ampaipse



dilluns, 14 de març de 2011

Criar els fills entre cotons.


Criar els fills entre cotons, evitar que tinguin disgustos, maquillar les crítiques i resoldre els seus conflictes potser permeti veure el nen feliç, però dóna molts números perquè, en créixer, sigui un adult insatisfet que viurà qualsevol dificultat com un drama.
GREU ERROR
“Hem de fer alguna cosa: el teu fill li ha dit ximple i diu que ja no és el seu amic, i el Marc està molt trist” Els pares no han d’intervenir, sinó donar al seu fill les pautes per relativitzar les paraules de l’amic – “segur que estava enfadat, ja veuràs com matí se li haurà oblidat, pots jugar amb altres nens, ara estàs trist però se’t passarà …-, deixar-li que se li passi el disgust i després, dir-li el content que estem que l’hagi resolt sol. Si el conflicte amb l’amic el resol ell, creixerà la seva autoestima. Si el resolen els pares, el nen s’omple d’inseguretat perquè no pot resoldre les dificultats del dia a dia i no serà un adult feliç.
“Doncs clar que ets bo al futbol, no els facis cas, tu ets el millor, el que passa és que no et donen bones passades!” Si a un nen se li dóna malament un esport i se l’enganya amb excuses, se’l fa creure el que no és i no es crea una identitat sòlida. Ha de saber que hi ha coses que se li donen millor i altres pitjor, i que si s’esforça podrà millorar en les últimes, però que ha d’acceptar-se per totes.
“Tindrà 15 anys, però si no li endrecés jo la seva roba i li preparés la bossa de gimnàstica, aniria amb el mateix xandall i la tovallola bruta una setmana rera l’altra. Imagina’t quina imatge!” Més important que la imatge social és que el fill aprengui que si no s’ocupa de les seves coses, no les tindrà arreglades perquè ningú no ho farà per ell. Atribuir-se la responsabilitat sobre com van o el que fan els fills els torna més irresponsables i propicia que culpin els altres dels seus errors i fracassos.
“Com pot dir-lo al meu fill que està en la inòpia i que no sap col·locar ni a un accent, davant de tota la classe!” Si en lloc de fer reflexionar al fill sobre les crítiques del professor i instar-lo a esforçar-se per millorar la seva ortografia el pare va al col·legi a protestar al professor, el noi no aprèn l’emoció de la frustració, la confon amb una agressió. Si els pares no ensenyen a identificar correctament les emocions, després no sabran què els passa ni com actuar quan sentin ira, por o ràbia.

gràcies ampaipse

dissabte, 12 de març de 2011

Els nens mai van sols a l’escola


  

Els nens madrilenys són els que més grans (10,9 anys) van sols a l’escola, mentre que els gallecs són els que ho fan a una edat més primerenca (8,2 anys). Una quarta part dels pares no saben quan deixaran que els seus fills no portin companyia, encara que la mitjana per anar sol a l’escola se situa en els 12,6 anys.
A Espanya, nou de cada deu nens van a l’escola en el mateix nucli urbà en el qual resideixen. Poc més de la meitat (59%) van caminant i un 40% en cotxe, segons un estudi pioner sobre els nens, les ciutats i la seguretat viària realitzat per Attitudes.
Però el més cridaner d’aquesta investigació és que el 70% dels nens, de 8 a 12 anys, mai van sols a l’escola ja que sempre ho fan en companyia d’algú (en el 77% dels casos pels mateixos pares). No s’ha d’oblidar que l’excessiva dependència dels progenitors entorpeix l’aprenentatge de l’autonomia viària i del desenvolupament psicosocial dels infants.
HÀBITS DE DESPLAÇAMENT
Els principals motius perquè els nens no vagin sols són la seguretat, la tranquil.litat dels pares i la distància. Curiosament aquests dos últims factors també són els motius que porten als pares a deixar que els seus fills habitualment vagin sols a l’escola.
Entre els que afirmen que els seus nens van a l’escola en autobús escolar, un 42% declara que l’autocar no disposa de cinturons de seguretat, un 27% que sí que en té, un 8% que alguns si però altres no i un 23% afirma desconèixer aquesta qüestió.
L’edat mitjana en què els escolars comencen a anar sols a l’escola a Espanya és als 9,4 anys. A mesura que augmenta el nombre d’habitants de la localitat en què viuen, també ho fa l’edat del nen per desplaçar-se només a la seva escola. En municipis petits és més habitual que els nens juguin al carrer, vagin en bicicleta o patinet i acudeixin a casa dels seus avis en un entorn pròxim al seu domicili, mentre que en els municipis grans, l’activitat que més destaca és la d’anar a activitats extraescolars.
Precisament una altra de les sorprenents conclusions de l’estudi de Attitudes assenyala que hi ha un 19% de nens que mai juga al carrer i un 20% que mai munta en bicicleta o en patinet.
Pel que fa a la seguretat, el 69% dels nens consultades se sent segur quan camina pel seu poble o ciutat, un 13% no se sent segur i el 18% restant afirma que només se sent segur de vegades. Entre els motius pels quals els nens es senten segurs destaquen el fet d’anar sempre acompanyat, el coneixement de la gent del poble i del propi municipi. Per contra, els vehicles i la gent desconeguda o rara són els aspectes que produeixen inseguretat, ja sigui sempre o algunes vegades, mentre que el fet d’anar acompanyat és l’altre aspecte que destaquen els nens que no sempre se senten segurs.
PARES HELICÒPTER
Lenore Skenazy va ser batejada pels mitjans de comunicació nord-americans com “la pitjor mare d’Amèrica” per permetre que el seu fill Izzy, de 9 anys d’edat, es traslladés sol pel metro de Nova York per anar a l’escola en un país com EUA on tot just el 10% dels nens van sols a l’escola. Arran d’aquesta experiència personal va fundar el moviment dels Free Range Kids (Fills en llibertat) que reclamen l’exploració, l’aventura i la imaginació com territori natural de la infància. Lenore Skenazy forma part d’una nova tendència que està en ple debat als Estats Units i que qüestiona l’obsessió i perfeccionisme dels pares amb l’educació dels seus fills. És el que els experts denominen “pares helicòpter” o “hiperpares”.

AMPA ipse,gràcies

El teu fill un estudiant deu?

No hi ha fórmules màgiques que converteixin a un alumne desmotivat en un estudiant deu. No obstant això, els pares poden ajudar, i molt, a aconseguir que els seus fills comencin a obtenir millors resultats escolars. La clau està en inculcar motivació, autodisciplina, esforç i confiança. Aconseguir-ho no és fàcil, però sí més senzill del que sembla a priori.
Espanya és un dels països que presenta major índex de fracàs escolar en l’àmbit de la Unió Europea. Un 31% dels nens i joves espanyols suspèn assignatures reiterativament, el que es tradueix en un 31,9% d’abandonament escolar prematur , una xifra molt elevada tenint en compte que la mitjana europea se situa en un 14,9%.

A casa, els pares es desesperen davant la desmotivació dels seus fills. Frases com “es distreu amb una mosca”, “no hi ha qui li faci estudiar” o “si és que passa de tot”, són repetides fins a la sacietat en moltes llars espanyoles. Els protagonistes són nens i joves que, a més d’arrossegar tot un historial de fracassos escolars, no semblen trobar la motivació suficient per seure cada dia a fer les seves tasques.

Els progenitors sovint es queixen que no poden fer res al respecte. Però, són peces clau perquè els seus fills reprenguin la seva formació amb més determinació que mai. Mai és tard , i encara que el curs està avançat, encara queda temps suficient per provocar un canvi d’actitud en els estudiants, sense perdre de vista que els pares són els que millor poden ajudar a millorar el rendiment escolar dels menors.

1. Actitud dels progenitors

Quan es titlla a un estudiant de “gandul” normalment ens referim a nens i joves que, tot i tenir a la mà totes les facilitats per a triomfar en els estudis, no són capaços de prendre les regnes de la seva formació. En aquest cas el primer que cal fer és preguntar-se quines raons expliquen el seu desinterès pels estudis.

Està passant una mala ratxa? És un problema que porta arrossegant des de fa temps? En quins aspectes falla exactament? Darrere de tot mal estudiant habitualment hi ha múltiples factors que expliquen el seu baix rendiment, de manera que una reflexió prèvia dels pares, que pot fer fins i tot amb l’ajuda de docents o psicòlegs, permet centrar el problema abans de començar a treballar-hi.

Un cop aclarit què li pot passar al nostre fill, tenim per davant el repte de la nostra pròpia motivació. De res ens serveix intentar que l’alumne enfocament amb valentia i confiança una nova època en la seva vida d’estudiant si nosaltres mateixos no estem segurs que pot aconseguir-ho. L’entusiasme és contagiós, per això cal transmetre-li que confiem en ell, que pot aconseguir aquest canvi d’actitud, i que estarem al seu costat per donar-li suport.

2. Preparant el camí

És fonamental que mantinguem una conversa serena amb el nostre fill abans de començar amb el pla establert. Per motivar-lo podem demanar-li que ens descrigui com es veu quan sigui adult. Molts dels somnis que una persona té de nen passen per tenir èxit en els estudis i així ho hem de fer entendre. L’estudi no una obligació abstracta i avorrida que cal complir per acontentar als teus pares i professors, sinó el camí més directe per veure complertes les teves metes, qualsevol que aquestes siguin.

Una vegada que el menor ha entès això tot serà més fàcil, ja que la possibilitat que es entusiasmi amb la nova oportunitat que se li està donant és molt més gran. Cal tenir en compte que, encara que sembli el contrari, normalment els nens i joves que arrosseguen un historial escolar pèssim estan convençuts que no valen per a estudiar i, en el fons, se senten irresponsables i culpables per no saber prendre les regnes del seu vida i donar als seus pares disgust després disgust. Per això, la majoria reaccionen positivament quan veuen davant una possibilitat de millorar.

En qualsevol cas, cal explicar al fill que el millor resultat està en l’esforç, no en les qualificacions . A més, el fet de transmetre unes expectatives realistes l’ajudarà a rebaixar la immensa responsabilitat que pot arribar a sentir. També ajuda que l’estudiant verbalitze les seves intencions de millorar en els estudis amb la resta de família, professors i amics, i en general amb totes aquelles persones que poden ajudar en el camí que està a punt de començar.

3. Qüestió d’organització

Abans de dur a terme el pla de millora del rendiment és necessari l’organització del lloc d’estudis. El primer que cal tenir clar és en quina habitació es realitzaran les tasques diàries. El lloc escollit ha d’estar sempre disponible . A més, ha de ser silenciósi, preferiblement, estar aïllat de la resta de la casa.

Per estudiar eficientment es recomana una taula d’estudi sense cap tipus de distracció i amb una superfície prou gran com per poder desplegar llibres, quaderns i apunts. A més, el material de suport, com l’ordinador, ha d’estar a mà. Això sí, romandrà apagat i s’utilitzarà només quan sigui imprescindible, i sempre per assolir els objectius de la tasca diària.

Una bona il·luminació, l’habitació ventilada, temperatura al voltant dels 20 graus i una cadira relativament còmoda també ajuden a millorar el rendiment. A més, és convenient que el lloc d’estudi tingui un suro on posar el calendari i l’horari escolar, i el pla de treball diari i setmanal. Durant els primers dies és molt útil portar un diari on s’apunti tot el relatiu al pla de estudi per poder comparar al final de la setmana i establir els ajustaments oportuns.

Cal tenir clar que l’organització ajuda molt a centrar i complir objectius . No hi ha d’improvisar, sinó complir el pla establert prèviament. Agafar aquest hàbit costa al principi, però és fonamental. En els nens més petits els plans d’estudi s’han de dur a terme amb l’orientació d’un adult.

Els pares, a més, han de reservar temps perquè el seu fill faci exercici físic i determinar les hores de son que necessita, en funció de la seva edat. A més, li facilitaran una dieta equilibrada , procurant que el menor begui líquids en abundància i evitant les digestions pesades.

4. Som-hi

L’estudi ha de realitzar després de la sortida del centre escolar , amb un breu temps de descans que es pot aprofitar per berenar. Si deixem les obligacions escolars per al final del dia el més probable és que l’estudi quedi incomplet.

Cal començar estudiant les assignatures més difícils , deixant per al final les més fàcils o motivadores per a l’alumne. El millor és aplicar determinades tècniques d’estudi que puguin contribuir a augmentar l’efectivitat del temps emprat. Si l’estudiant no està familiaritzat amb fórmules com el subratllat, les tècniques de memorització o els esquemes es pot derivar cap a un professional que li ensenyi, ja que aquests mètodes són realment eficaços.

Si posem a un alumne que no tingui uns hàbits d’estudi assegut en una cadira durant quatre hores ininterrompudes probablement al cap de poc temps se sentirà cansat, ofuscat i frustrat. L’autodisciplina n’ha d’anar exercitant . Per a això, el millor és anar augmentat el temps d’estudi de mica en mica, el que implicarà un increment paral lel de l’autoconfiança. És fonamental que el menor sàpiga que ho pot aconseguir. Si les metes es compleixen diàriament estarà més motivat a continuar.

Cal estudiar cada dia , inclosos els caps de setmana. Dedicar dues hores diàries a les tasques escolars no impedeix gaudir d’altres activitats més agradables per a l’alumne. A més, cal inculcar a l’estudiant l’importants que poden arribar a ser els temps morts . Mentre es viatja en metro, per exemple, es poden repassar lliçons, cosa que estalviarà part del treball a casa. Així mateix, és fonamental portar l’estudi de la matèria al dia i no enfrontar-se a autèntics maratons just abans dels exàmens, que no serveixen res més que per a generar una gran ansietat.
Aspectes aconsellables

De vegades, l’alumne associa estudi amb avorriment. Per això és important proporcionar eines motivadores . El fet de posar-li una simple pissarra a la seva habitació, per exemple, li pot ajudar a repassar les diferents assignatures d’una manera més divertida, la qual cosa augmentarà la seva efectivitat.

Des de petits, és important transmetre als fills que, sense esforç, poques coses s’aconsegueixen a la vida . La majoria de les persones que triomfen no tenen una extraordinària intel·ligència, però sí una gran constància.

Els pares solen caure fàcilment en la temptació d’exigir contínuament als seus fills, cosa que no és gens recomanable. Cal procurar no utilitzar expressions com “has”, sinó canviar-les per altres fórmules que permetin que el menor senti que és ell qui pren la iniciativa. Una alternativa seria la pregunta “que et semblaria si …?”.

També és desaconsellable la comparació entre germans o amics, la qual cosa genera sentiments de frustració, rebuig i ansietat en l’estudiant. Per contra, cal felicitar el menor davant qualsevol èxit positiu , per mínim que sigui, el que ajuda a millorar la seva autoestima. El reconeixement és molt important per a l’alumne. Els bons resultats han de ser transmesos a tot l’entorn.

Aspectes desaconsellables

Si utilitzes les qualificacions com amenaces no estàs ajudant al teu fill. De vegades les notes no es corresponen amb l’esforç realitzat però, si aquest ha estat present, l’alumne es mereix una felicitació i que els seus pares li transmetin la confiança que els resultats milloraran en el futur.

Tampoc ajudes al teu fill quan li desqualifica com a persona per alguna cosa que ha fet en un moment puntual, ni quan fas per ell les seves tasques amb l’objectiu d’ajudar a acabar com més aviat millor. El més important per aconseguir un canvi d’actitud és que l’estudiant s’enfronti a les seves tasques escolars per si sol, la qual cosa constitueix un repte i potencia la confiança de saber que pot arribar a aconseguir per si mateix . En edats més primerenques, però, és recomanable que els pares repassen tant la feina feta diàriament, així com la seva assimilació per part de l’estudiant.

Perdre la paciència, imposar, projectar en el nostre fill nostres pròpies frustracions, fer sentir culpable del nostre cansament o criticar els seus professors tampoc l’ajudarà a centrar-se en els seus estudis. Els docents no són l’enemic a batre, sinó uns perfectes aliats a l’hora d’aconseguir que l’alumne tingui èxit en els estudis.

On demanar ajuda

Molts centres educatius tenen un departament de psicopedagogia. Els seus professionals són les persones més adequades per orientar els pares o als propis escolars i ajudar-los a emprendre el camí de l’èxit.

Una altra opció és derivar a l’estudiant a un centre psicopedagògic privat. Hi ha multitud de possibilitats, moltes d’elles especialitzades en problemes específics com la hiperactivitat, el dèficit d’atenció o el trastorn negativista desafiant. El Centre CADE , de Madrid, és un dels més reconeguts.

També hi ha entitats privades, sense ànim de lucre , que poden orientar els pares o als alumnes, com la Fundació Farigola, composta per mestres, pedagogs i psicòlegs, que han posat en marxa nombrosos programes adreçats a la infància i l’adolescència. Les Escoles de Pares també poden proporcionar valuosa informació.

A més, existeix la possibilitat de realitzar cursos de tècniques d’estudi en línia , com el que organitza la institució Formació Sense Barreres, amb l’avantatge que es pot realitzar còmodament des del domicili i en l’horari que un estimi oportú.

L’opinió del professional

Lourdes Palero, responsable del gabinet psicopedagògic de l’escola Arcàngel Rafael, de Madrid, que organitza una escola de pares anualment, argumenta que “el paper dels pares és donar seguretat i confiança, perquè els fills es convencin que, davant de situacions complicades, es pot millorar. Les crítiques els danyen, igual que valoren una paraula vostra d’alè. Ensenyeu com tenir confiança i veureu com els vostres fills arriben a ser grans persones que saben enfrontar i resoldre els problemes sense acovardir”.

Lourdes també assenyala que “el secret de l’èxit està en aprendre dels errors, ser resolutiu i confiar d’un mateix. Confieu en vosaltres i tingueu la seguretat, que, com a pares, sou els millors”.
Gràcies a l’AMPA de l’Escola IPSE

dijous, 10 de març de 2011

Desitges col.laborar?

Si no hi ha mares i pares voluntaris amb ganes de col.laborar,si no hi ha un relleu ,aquest petit vaixell, que és aquest blog s’enfonsa i desapareix. Seria una llàstima que això que tant treball ens ha costat desaparegués...

dimecres, 9 de març de 2011

Dimecres de cendra


El Dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic. Esdevé 46 dies abans de Pasqua,es considera que la Quaresma té 40 dies de durada, no es compten els diumenges. Dura 7 setmanes.Aquest dia pot variar anualment segons es celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març.

Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment,a l'escola,algunes mares estan intentant mantenir aquesta tradició de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina.

dimarts, 8 de març de 2011

Xarxes socials


Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Ning, Hi5, Linkedn…) són presents al nostre entorn: sembla que no ens en podem escapar. Te’n parlen, i si no n’estàs al cas, sovint tens la sensació que t’has perdut alguna cosa important. Pensem-hi una mica, però… Segur que ho són, d’importants? I segur que ho són per a l’educació i per a la formació dels nostres alumnes? Fins a quin punt els ensenyants de casa nostra estan al cas d’aquest fenomen? I fins a quin punt hi participen? I els nostres alumnes… hi estan tots al cas, d’aquestes xarxes? Com i per què? Hi aprenen o simplement és una nova versió de l’amistat adolescent? Tot plegat mereix una reflexió a fons: vet aquí l’objectiu d’aquest nou número d’ESCOLA CATALANA.
Gràcies a l'ampa ipse

diumenge, 6 de març de 2011

8 de març.Dia Internacional de la Dona



El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, crec que és just reivindicar-ho, ja que les discriminacions que pateixen les dones a la nostra societat encara són reals.

Em permeto copiar aquest text on es denuncia un cas de falsejament de la història.


La commemoració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, tenia el seu origen, es deia, en el fet que el 8 de març de 1908 havia tingut lloc un incendi en la fàbrica Cotton, de Nova York, en què havien mort cremades moltes dones, que estaven tancades a la fàbrica, en vaga; un incendi provocat pel mateix empresari com a represàlia.

Hi havia, però, una altra tradició: la celebració venia del fet que el 8 de març de 1857 (segons uns) o de 1908 (segons altres) hi havia hagut, també a Nova York, una manifestació de treballadores tèxtils.

Tanta varietat de presumptes orígens no era de bon ésser. I vet aquí que ara resulta que cap d'ells no és veritat.

L'incendi de Nova York sí que, desgraciadament, és veritat, i també que hi van morir uns 140 treballadors i treballadores, la gran majoria noies immigrades. Però no va ser el 8 de març del 1908, sinó el 25 de març de 1911. Tampoc va ser a la Cotton, sinó a la Triangle Shirtwaist Company. Tampoc estaven en vaga ni l'incendi va ser provocat per l'empresari. Van morir perquè les portes eren tancades (per l'empresari) per evitar, probablement, que les noies més joves s'escapessin a jugar al carrer en hores de feina.

També és certa la manifestació de treballadores del tèxtil, però no va ser cap 8 de març, sinó el 27 de setembre de 1909, i va ser el començament d'una llarga vaga de 13 setmanes del ram tèxtil.

Ara anem a la història. La primera cosa que cal dir és que el 8 de Març no té l'origen en un sol fet, sinó en un «procés».

* El 1903, als EUA, dones de professions liberals i dones sindicalistes van començar una col·laboració de cara a lluitar pel dret al vot.
* El 1909 i el 1910 van començar a celebrar el Woman's Day, el darrer diumenge de febrer, amb grans manifestacions, orientades sobretot a obtenir el dret de votar, però també pels drets socials. El mateix 1910, aquesta festa va quedar establerta per un congrés del Partit Socialista Nord-americà i, després, per la Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen.
* Però l'esmentada Conferència li va canviar el nom, pel de Women's Day, en plural, i la data, pel 19 de març, al mateix temps que internacionalitzava la seva celebració, que va començar a fer-se en alguns països europeus, encara que no en tots el mateix dia.
* El 1913, les alemanyes el van celebrar el dia 2 de març (ja era la tercera data).
* A partir de l'any següent, 1914, el ja anomenat Dia Internacional de la Dona es va celebrar en diversos països el 8 de març (quarta data).
* Aquesta data va quedar definitivament establerta amb l'amotinament de les dones russes, per la manca d'aliments, el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1917, un dels fets que van empènyer la Revolució russa de febrer.
* Podem dir, doncs, que la festa sorgeix a partir de les lluites de les dones nord-americanes, primer, i després europees, pel dret al vot, principalment, i la data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes.
* Després... devia passar que algunes persones van considerar que aquest origen tan "roig" no era prou escaient, i es va inventar el mite.

Antoni Ferret

(Informació extreta del treball «La lluita pels drets de les dones: el 8 de Març», de Carme López, publicat en la revista «Treballadora», de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya.)







dimecres, 2 de març de 2011

Manual de bons usos digitals


Internet és un lloc ple d'oportunitats per als menors, on poden aprendre, comunicar-se o jugar. Però també hi ha alguns riscos i consells de seguretat que han de conèixer per evitar problemes. L'adquisició de la competència digital i l'exercici responsable de la ciutadania passa per tenir coneixements del que és permès a la xarxa i el que és una infracció, tenir consciència de la pròpia identitat digital i saber salvaguardar les dades personals, detectar abusos i saber demanar ajut a les persones adultes o conèixer els sistemes de protecció contra les amenaces dels programaris maliciosos.

Manual de bons usos digitals
Adreçat a l'alumnat, aquest manual pretén sensibilitzar sobre diferents aspectes del món digital oferint informació i donant consells i recomanacions amb un llenguatge planer.

Departament d'Ensenyament
Generalitat de Catalunya


dimarts, 1 de març de 2011

BREU HISTÒRIA DEL CARNESTOLTES

    Les teories sobre l'origen històric del carnaval són diverses, però totes ens porten a una mateixa conclusió: la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera mitjançant un ritual de transformació en el qual l'alegria i la disfressa són una rèplica de l'imminent despertar de la natura. Tot i que el carnaval guarda una estreta relació amb antics costums de la cultura mediterrània, ja que tant jueus com egipcis i grecs celebraven festes amb aquestes connotacions, el nostre carnaval s'ha d'entroncar amb les festes Saturnals, Lupercals i Matronals romanes. L'aparició de la cultura cristiana marca profundament el Carnaval assenyalant-lo com una etapa estretament lligada a la Quaresma que implicava abstinència. El carnaval s'obre oficialment el dijous gras o llarder. És costum menjar truites de botifarra d'ou i coca de llardons. 
    Petit vocabulari:
    Carnaval és el període de divertiments públics i disfresses que precedeix la quaresma. Carnaval ve de “carnem levare”, “treure la carn”, per ser el començament del dejuni de la quaresma. 
    Quaresma deriva del mot llatí “quadragessima dies”, és a dir, és un període amb una durada de quaranta dies que segueix el del carnaval i que precedeix el de la pasqua. 
    Carnestoltes compost que ve de “carnes tollendas”, "carns suprimides". 
    Pasqua és el diumenge posterior al primer pleniluni de primavera.

Drets d'imatge















Tota la informació continguda en aquest blog és de domini públic,és d'elaboració pròpia o s'ha obtingut de la xarxa lliurement i no s'usa amb fins lucratius ni comercials. Si hagués algun element que estigués protegit per drets d'autor o d'imatge i no desitges que aparegui aquí, ens ho comuniques i serà eliminat.









Gràcies!!